HISTÒRIA

Els inicis de l’entitat

Es va fundar la temporada 85-86, per donar continuitat de joc a les jugadores infantils provinents de l’Escola Joan Maragall, i poder-les federar en categoria cadet, un cop finalitzada l’etapa escolar. Víctor Pedregosa fou l’entrenador de les primeres generacions de jugadores. D’entre les protagonistes d’aquests primerts equips cal destacar noms com: Conchi Gandia, Lídia Ruiz, Soraya Lucena, Mamen Castaño, Isa Molina, Hitos Caldera, Montse Amador, Montse González i Íngrid de Clara, seguides al cap de poc per Rosi Hornos, Basi Maturana, Raquel Sala, Montse Sánchez, etc….

Cap a la temporada 1987-88 Joan Montes, fins aleshores entrenador d’handbol a Igualada, va treballar de valent per contituïr legalment l’entitat i per fer funcionar com a entrenador els equips de base que tenia en aquells

moments. Junt amb el suport de l’Ajuntament, i del llavors regidor d’Esports Asensio Sánchez, Montes seria un dels fundadors de l’entitat. El primer president fou Xavier Pallarés (1987-1989), seguit d’Enric Garcia (1989-1991) i de Fernando Lozano (1991-1992),

Els seus estatuts daten de 1988, any en què van estrenar la seu social al llavors C/ Argentina nº 2, on hi havia hagut l’edifici dels mestres (posteriorment Edifici d’Entitats).

A principis dels 90. Bons resultats de base

A principis dels anys 90 l’estructura bàsica del Club ja estava pràcticament consolidada. L’entitat, que va començar amb un equip cadet, la temporada 85-86, la temporada 89-90 ja comptava amb quatre equips: Un sènior a 1ª categoria territorial (fet amb jugadores provinents d’Igualada), un juvenil, un cadet i un infantil.

Per aquells anys ja era un club d’àmbit comarcal i agrupava jugadores d’Igualada, Montbui i Vilanova, seleccionades a través dels Jocs Escolars de l’Anoia (que comptava amb una lliga comarcal infantil de més de 8 equips.)


Sènior: Marisa Iglesias, Neus Torbisco, Chelo Álvaro, Anny Ureña, Isabel Sánchez, Montse Arrabal, Begoña Pérez, Antonia Arrabal, Juani Cervera,

Juvenil: Lídia Ruiz, Conchi Gandia, Mamen Castaño, Hitos Caldera, Basi Maturana, Raquel Sala, Lídia Carmona, Noelia Cervera, Raquel Sala, Rosa Castro, Mónica Bernal, Laura Elvira, Susana Martínez. E: Joan Montes D: José Mª Fernández i Joaquín Riado.

Cadet: Rosi Hornos, Montse Sandoval, Aurora González, Rocio Muñoz, Montse Sánchez, Montse Sanou, Anna Pino, Mónica Caldito, Pili Rodríguez, Esther Niso, Lídia Lasso, Olga Busquet, Asun Ortiz i Esperanza Majada. D: Juan Sánchez, Juan Palomo.

Infantil: Mónica Soler, Rosa Fernández, Yolanda Lozano, Diana Galarzo, Ester Camacho, Teresa Salgado, Zulema Gómez, Ana Espinar, Mercedes Hermida, Mª José Garcia, Sara Ramos, Gemma Vallès, Neus Ventura, Clara Sánchez, Mamen Leyva i Eva Chico. E: Raquel Domínguez D: José M Barquilla (la temporada següent jugaría també Sílvia López)

En aquella època s’estaven formant les fornades de jugadores que després composarien prop de la meitat de l’equip que l’any 2001 militaria a 1ª Divisió Nacional

Per aquell temps el treball del tècnic Joan Montes i el seu equip d’entrenadors (Xavi Cos, Toni Alegre, Xavi Vila, Raquel Domínguez…) , donava bons resultats sobretot en els equips de base:

Cal destacar el campionat territorial i de Catalunya de l’equip infantil la temporada 90 -91, i els sots campionat de Catalunya l’any 91-92 del cadet, que disputà el sector dels campionats d’Espanya.





En aquells anys olímpics el Patronat Municipal d’Esports, del qual n’era regidor Joan Montes, colze a colze amb l’entitat, organitzà, al juliol de 1992, dos dies abans de l’inici dels JJOO de Barcelona, uns partits pre-olímpics del màxim nivell mundial.

Les estrelles de la Selecció Espanyola masculina (amb David Barrufet i Iñaki Urdangarín a les seves files) s’enfrontaren a la selecció d’Hongria, mentres que les noies de la Selecció Espanyola Femenina ho feien davant Estats Units. Can Titó s’omplí com mai ho havia fet, per presènciar en directe un event tant important.

L’any 93-94 el sènior feu un excel·lent paper a 1ª Catalana i la 94-95 el cadet d’Íngrid de Clara i Xavier Figueres fóren sots campions de Catalunya i participaren en el Campionat d’Espanya a Segovia.

En aquells anys (94-97) el Club organitzava tornejos com les 12h d’Handbol o els Tornejos d’Handbol Sorra que tenien molt bona acceptació.

Del 94 al 97 els resultats s’estancarien i el sènior passaria algunes dificultats per mantenir la 1ª Catalana.

Des de 1992 fins el 97 el President de l’Entitat fou José López (un personatge lluitador i carismàtic, molt estimat per les jugadores). Ell, al costat de l’Antonia Rojas (pares de la Sílvia i l’Eva López) s’encarregava de dur endavant l’entitat, amb l’ajut d’alguns membres de la seva junta i de Núria Fàbregas que desde 1994 passaria a ser (a més de jugadora i tècnica), coordinadora de l’entitat.




Del 97 al 2002. A primera Nacional!

L’any 1997, després d’anys d’estancament i de funcionar amb noies de la casa que desenvolupaven varis papers (Montse Arrabal, Núria Fàbregas, Raquel Domínguez), es va fitxar per primer cop un entrenador forani. Es tractava de Santos Maturana, una persona de caràcter, carismàtica i treballadora, i amb una manera molt precisa d’entendre l’handbol femení, el seu joc, i la seva manera d’entendre l’entitat.

En Santos s’implicà al cent per cent en el projecte vilanoví, tant a nivell esportiu, com d’estructura de club. Certament va ser com un mestre per a moltes persones de la casa, entusiastes de l’Handbol.

L’entitat presidida per Joan Tapiolas (1998-2001) i coordinada per Núria Fàbregas, ben aviat ho va notar. Creixia l’Estructura de Club, es reforçava l’Escola Esportiva i els equips federats treballaven de manera molt més planificada i seriosa.

Tot i que la primera temporada fou difícil, ben aviat es varen notar els resultats del primer equip. L’any 98-99 i 99-00 l’equip sènior fou 3r a 1ª Catalana, un resultat molt celebrat per cos tècnic, jugadores i junta. La temporada 2000-2001, l’equip fou Sots Campió de Catalunya i jugà les fases d’ascens a 1ª Nacional a Pamplona (quedant 2es de grup). Una plaça vacant els permeté fer realitat el somni de la 1ª Nacional.

La temporada 2001-2002 EL VILANOVA SUPER MAS, un equip de noies de la comarca, fetes als equips base del Club, liderades per Basi Maturana, conscients que estaven fent història, s’implicaren amb il·lusió en fer possible el projecte de jugar a 1ª Divisió Nacional.

Aquestes fóren les protagonistes: Basi Maturana, Montse Sandoval, Sandra Rodríguez, Sílvia López, Diana Galarzo, Raquel Domínguez, Vanesa Prieto, Vanesa Arévalo, Mónica Solé, Eva Riera, Jésica Manzano, Chus Arango, Bet Vidal, Lurdes Gutiérrez. E: Santos Maturana, D: José López, A: José Rios.

Malauradament, la “inexperiència” en la categoria el feu complertar una primera volta escasa de resultats i al final de la lliga es perdria la categoria per un sol punt en la taula classificatòria.





La mateixa temporada l’equip juvenil Vilanova Almazán entrenat per Joan Tapiolas, es proclamava campió de lliga de 2ª catalana: Mónica Luengo, Cristina Trigo, Lídia Bertrán, Laura Ferrera, Lídia Tutusaus, Teresa Sorroche, Alicia Nieto, Laura Zajara, Eli Márquez i Verónica Lara fóren les protagonistes. D: Joan Tutusaus.





2002-2003 Campiones imbatudes

Amb l’experiència acumulada a 1ª Nacional l’equip sènior va tornar a fer història complertant una temporada rodona esportivament parlant. El FÒRUM VILANOVA d’aleshores, fou Campió imbatut de 1ª Catalana assegurant-se altre cop una plaça a les fases d’ascens que es disputaven a Eivissa. Una lesió a darrera hora de la Capitana Basi Maturana i el cansament acumulat durant la temporada no permeteren l’ascens de l’equip.





Algunes jugadores de nivell, seguides de prop pels grans equips d’Handbol de Catalunya, aprofitaren les ofertes de fora per jugar altre cop a 1ª Nacional. Seria el cas de Basi Maturana i Montse Sandoval (i l’any anterior de la portera Vanesa Prieto). Santos Maturana també faria un parèntesi com a tècnic de l’entitat.

Aquella temporada el club presidit (només per un any) per Joan Tutusaus comptaria per primera vegada en la seva història amb dos equips sèniors, fruit de l’arribada de moltes jugadores joves del planter. El sènior B seria entrenat

per Vanesa Arévalo. A banda tenia un juvenil, un cadet i una escola esportiva que es consolidava.





2003 – 2004

L’estiu del 2004 hi hagueren canvis organitzatius en la junta de l’entitat. Entrà com a president José Rios, i Joan Montes agafà el relleu a Núria Fàbregas en la coordinació del Club. Montes ho deixaria al finalitzar la lliga.

L’entitat comptà amb 4 equips:
Un sènior a 1a Catalana, entrenat per Joan Montes, que es classificà en 7ª posició.
Un juvenil, entrenat per Joan Tapiolas i Núria F, que fou Campió de lliga de 2a Catalana juvenil

Un cadet, entrenat per Raquel Domínguez i un infantil sota la direcció de Basi Maturana.
A la Copa Catalana Santos Maturana es feu altre cop càrrec de l’equip sènior i recuperà a jugadores importants de la casa, i a algunes de fora, per preparar amb temps el projecte de la temporada següent.

El Club, vist el projecte d’equip del qual disposa, i el suport econòmic entre d’altres, de l’empresa Ull Blau, accepta una oferta de participació a 1ª Nacional per a la temporada 2004-2005.



2004-2005 VILANOVA ULL BLAU





La temporada comença amb l’organització a Vilanova de la Lliga dels Pirienus, un torneig internacional de màxima categoria estatal. L’activitat, retransmesa per TV·3 fou una experiència organitzativa sense precedents en la història de l’entitat. La UE Lleida de Div d’Honor fem. es proclamaria campiona, i rebria el trofeu de mans del regidor d’esports Antonio Sánchez.

A l’octubre, l’equip sènior de l’entitat entrenat per Santos Maturana arrancà amb il·lusió de nou a la categoria de plata de l’Handbol Estatal. Els inicis fóren esperançadors però les victòries no arribaven.

Varen formar l’equip: Raquel Domínguez, Basi Maturana, Montse Sandoval, Vanesa Arévalo, Nathalie Sabatou, Mette Hansen (jugadora danesa provient de Vilamajor) , Yolanda Garcia (portera provinent de Vilamajor), Gloria Jiménez (de Molins de Rei), Mónica Solé, Neus Salvo (de St Sadurní), Eva Riera, Alicia Nieto, Montse Manadé (prov. de Castelldefels), Jéssica Manzano, Joana Lorenz (d’Amposa / Arrahona) i Laura Baraldés (juvenil).





La manca de resultats crispà els nervis al vestidor. Algunes jugadores de fora llençaren la tovallola i la Lliga quedà a mans de 10 jugadores de casa i algunes juvenils.

Al final descens i decepció general pel cansament acumulat al llarg de la temporada. Moltes jugadores ja veteranes opten per retirar-se temporalment, altres per jugar fora.

Paralelament aquella temporada el CH Igualada fa un equip sènior a 2ª catalana, amb les jugadores vilanovines que en principi havien de formar el sènior B de l’entitat.




2005-2006. Retorn al projecte de base

L’entitat, després del tràngol que suposà la categoria i la devallada de jugadores opta per torna a treballar de valent la base. Federa un equip cadet de 16 jugadores EL VILANOVA ULL BLAU, i treballa amb 16 noies més en categoria infantil (al costat de l’EE Municipal), que disputaran la lliga escolar del Baix Llobregat. Entre unes i altres fan una bona generació de jugadores. Prop de 30 joves esportistes que hauran de treballar de valent per ser el futur de l’entitat.

Santos Maturana és l’entrenador del 1r Equip, mentre que Montse Sandoval i Vanesa Arévalo es fan carrec del projecte de l’infantil.


Redacció i Fons documental i gràfic: Núria Fàbregas Bujons
Vilanova del Camí, desembre de 2005.

L’ESCOLA D’HANDBOL I L’ESCOLA ESPORTIVA FEMENINA


El Club, conscient de les dificultats de tenir una àmplia base de jugadores, ha tingut sempre molt clara la necessitat de treballar la base. Així ho ha vingut fent des dels seus inicis.

A partir de l’any 2000, s’observa una devallada important en la pràctica esportiva de les noies. L’entitat dissenyà i coordinà al costat del Servi d’Esports de l’Ajuntament, un programa de foment de l’esport femení i de reforç de l’Escola d’Handbol.

Es tractava d’un proframa “pensat en femení” que ben aviat va comptar amb el suport de la Federació i d’altres organismes supra municipals.

Fruit de l’esforç dels tres primers anys, i de la tenacitat de dinamitzadors com la pionera Montse Sandoval, Vilanova comptà amb més d’un centenar de noies . practicant esports d’equip primer, i handbol després. L’Escola d’Handbol de Vilanova es convertí en una de les més grans de Catalunya, i ben aviat fou un referent.

Redacció i Fons documental i gràfic: Núria Fàbregas Bujons
Vilanova del Camí, desembre de 2005.

TEMPORADA 2005-2006:
EQUIP, RESULTATS I CLASSIFICACIONS


Aquest que us presentem és l’equip Cadet d’aquesta temporada.
El Vilanova Ull Blau disputa la Lliga de 1ª Catalana i té com a objectiu inmediat la classificació per a la segona fase de la lliga.
L’equip cadet VILANOVA ULL BLAU Sílvia Vega, Lídia Rodríguez, Ana Béjar, Alicia López, Sonia Pulido, Laura Sánchez, Marta Trucharte, Marta Hidalgo, Judith López, Judit Fariña, Alba Ruiz, Gal·la Ramis, Lorena Abanades, Noelia Balsera. E: Santos Maturana, D: Paco Rodríguez

Resultats i classificacions:
Els podeu trobar a la pàg web de la Federació Catalana d’Handbol a l’adreça:
www.fchandbol.com
Aneu al requadre que hi diu resultats. Pre determineu la temporada i la categoria (lliga catalana cadet, grup b, última jornada, confirmeu i llestos)


 CALENDARI:

CALENDARI CAMPIONAT CATALUNYA CADET FEMENÍ 1A FASE GRUP B