|
Vilanova del Camí està agermanada
amb els municipis de Calcinaia (Itàlia), Anzaldo (Bolívia)
i amb el campament sahrauí de Mahbej.
| CALCINAIA
El primer agermanament que Vilanova
del Camí va firmar va ser amb la població
italiana de Calcinaia, de característiques similars
a la localitat anoienca. Creuada pel riu Arno, Calcinaia
és un municipi de 8.000 habitants de la regió
italiana de la Toscana i situat a 20 quilòmetres
de Pisa. Els primers contactes per a l'agermanament
es van fer el 1989, tot i que el protocol no es va signar
fins tres anys més tard.
 |
| L'alcalde de Vilanova, Joan
Vich, rep les claus de la ciutat de Calcinaia de
mans de la primera autoritat d'aquest municipi,
Francesco Petroni. Era l'any 1992 |
L'elevada participació
d'italians -un centenar- en el protocol·lari
acte de la signatura de l'agermanament a Vilanova, per
la Festa Major del 1992, va ser el millor auguri d'una
relació entre municipis que ha esdevingut exemplar.
Així ho va reconèixer l'any següent
la mateixa Comunitat Europea, que va concedir a Vilanova
i Calcinaia l'Estrella d'Or de l'Agermanament, una distinció
que premia les poblacions que faciliten i promocionen
els programes d'intercanvi i col·laboració.
Un dels aspectes que la Comunitat Europea va tenir més
en compte va ser el nombre de visitants, tant italians
com vilanovins, que durant aquests anys s'han desplaçat
d'una país a l'altre en els diferents intercanvis.
La participació ha crescut any rere any. Especialment
destacada va ser la Cursa per la Pau del 1991, en què
60 atletes dels dos municipis van recórrer els
1.200 quilòmetres que els separen.
| |
| Vista de l'impressionant
riu de Calcinaia, on anualment se celebra una
reixida regata |
L'agermanament amb
Calcinaia ha creat autèntics vincles d'amistat
entre els ciutadans del municipi català i l'italià,
que cada any participen de manera entusiasta en els
intercanvis que s'organitzen. El fet que els visitants
de Calcinaia s'allotgin a casa de les famílies
vilanovines durant els intercanvis, i a l'inrevés,
ha contribuït a l'enfortiment dels llaços
d'amistat entre els ciutadans, que moltes vegades repeteixen
la visita per retrobar-se.
Cada any una cinquantena de vilanovins es desplaça
a Calcinaia el mes de maig per participar en la festa
local de Santa Ubaldesca, i un nombre similar d'italians
visita
 |
| La tradicional desfilada
medieval de Calcinaia |
Vilanova amb motiu
de la Festa Major, el setembre.
La relació amb Calcinaia, que fins al 1995 va
tenir un caire bàsicament cultural, associatiu
i esportiu, va agafar un nou rumb a partir d'aquell
any. Els dos ajuntaments van decidir promoure la creació
de vincles econòmics, de manera que l'agermanament
fos del tot complet. Aquell any, el municipi de la Toscana
va ser per primera vegada a la Fira Multisectorial d'Igualada,
i Vilanova va fer el mateix, l'any següent, a la
Fira de San Luca, a Pontedera. La representació
vilanovina va exposar productes elaborats a la comarca
de l'Anoia, com ara gènere de punt, pell, alimentació
o cava. La intensificació de les relacions econòmiques
entre els dos municipis es va concretar el 1998, quan
una delegació de la Cambra de Comerç de
Pisa, convidada per l'Ajuntament de Vilanova, va visitar
la comarca i es va reunir amb empresaris i representants
d'organitzacions gremials. Els membres de la Cambra
de Comerç de Pisa van ser rebuts pel president
de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
de Barcelona, Antoni Negre, amb qui van arribar a acords
per facilitar a les empreses de Pisa l'entrada en el
mercat català, i viceversa.
 |
| La Colla Gegantera de Vilanova
del Camí durant les Festes de Sant Ubaldesca
de Calcinaia, el 1993 |
|
|
|
| ANZALDO
Anzaldo es una població situada
a l'altiplà bolivià, al departament de
Cochabamba. El tractat de cooperació es va signar
a final de l'any 1995, durant la visita a Vilanova del
director de l'escola de la població, Carlos Moreno,
qui ha promogut a tot l'estat la solidaritat amb aquesta
població de Bolívia i el coneixement de
la situació en què viuen els seus habitants,
que no poden cobrir, moltes vegades, ni les necessitats
més bàsiques.
La relació entre Vilanova i Anzaldo aquests anys
ha permès solucionar alguns dels problemes més
greus de la població. Aquest és el cas
del clavegueram, una estructura de la qual no disposava
el municipi bolivià, amb la consegüent manca
d'higiene que comportava malalties i infeccions. Vilanova
va gestionar el 1997 la construcció de la xarxa
de clavegueres d'Anzaldo, subvencionada també
per la Diputació de Barcelona. El projecte el
va elaborar l'Ajuntament del poble bolivià i
l'obra la van dur a terme els propis habitants d'Anzaldo.
La precària situació d'Anzaldo i l'agermanament
amb Vilanova ha fet que els veïns del municipi
anoienc hagin impulsat diverses accions de cooperació.
En aquest sentit, cal destacar la marató televisiva
que anualment organitza Vilanova Televisió i
que serveix per recollir diners per finançar
l'alimentació i els estudis dels centenars d'infants
de l'internat d'Anzaldo. També s'han fet maratons
de ràdio, concerts i festivals, entre d'altres
iniciatives solidàries.
 |
| Uns nens mengen a l'internat
bolivià d'Anzaldo. Vilanova i els seus ciutadans
contribueixen activament en el finançament
de l'alimentació i l'educació d'aquests
infants |
 |
| Signatura del protocol d'agermanament
amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia |
|
|
MAHBEJ
 |
| Una imatge del campament
saharauí de Mahbej |
|
| |
Vilanova va fer oficial l'agermanament amb el campament
sahrauí de Mahbej el 1997, tot i que la cooperació
amb el Sàhara va començar quatre anys abans,
amb una col·laboració econòmica per
a la construcció de l'Hospital Infantil de Catalunya,
edificat en terres sahrauís amb la participació
de diversos municipis catalans.
La col·laboració amb el poble sahrauí
s'ha fet palesa també per mitjà de l'acollida
d'infants d'aquestes terres al nostre municipi i la participació
de Vilanova en l'Associació Catalana d'Ajut al
Poble Sahrauí-Anoia i en la Caravana per la Pau.
Tot plegat amb l'objectiu final que el poble sahrauí
pugui tornar a les seves terres ocupades pel Marroc.
L'acord de cooperació entre Vilanova i el Mahbej
ha significat, de fet, l'ampliació del protocol
que en el seu dia ja va signar Igualada amb el campament
sahrauí, de manera que bona part de les activitats,
com ara l'acollida d'infants, s'organitzen conjuntament
amb la capital de l'Anoia.
 |
| Estada d'una delegació
vilanovina i anoienca a Mahbej, l'any 1997 |
 |
| Vilanova va formalitzar l'agermanament
amb Mahbej l'any 97, però ja en feia quatre
més que col·laborava amb el Sàhara |
|
|
|
| |
|
|
| Desè aniversari de l’Agermanament
entre Vilanova i Calcinaia |
|
|
El símbol de l’amistat
El desè aniversari de l’Agermanament
entre Vilanova del Camí i Calcinaia es va immortalitzar
simbòlicament amb la inauguració d’una
escultura de l’artista igualadina Teresa Riba
que simbolitza l’amistat entre Vilanova i Calcinaia.
L’escultura, realitzada en bronze té una
rèplica exacta que es va fer arribar a Calcinaia
i que properament s’instal•larà en
un espai públic en homenatge al desè aniversari
de l’agermanament.
|
|
|
| |
|
|
Dos nens, ingenus, innocents, que
comparteixen una amistat que no entén d’interessos,
simbolitza el tipus de relació que mantenen Vilanova
i Calcinaia. La semiesfera sobre la que es troben els
dos menuts és completament igual a la de Calcinaia
i coincideixen en una sola peça exacta.
Els Alcaldes, Joan Vich i Valter Picchi, van expressar
emocionats la seva satisfacció per haver arribat
al desè aniversari d’un compromís
que sens dubte ha funcionat gràcies a la intervenció
i la implicació dels veïns, tant de Vilanova
com de Calcinaia.
Joan Vich va tenir paraules d’agraïment per
a totes les persones que han jugat un paper important
en aquests deu anys d’agermanament, entre elles,
Francesco Petroni, l’alcalde de Calcinaia en el
moment de la signatura de l’agermanament.
|
|
|
| |
|
|
La II Curda per la Pau. Una realitat
de germanor i solidaritat.
|
|
|
| L’1 de setembre del 2002 sortia
amb tots els honors de Calcinaia, la Cursa vers Vilanova
del Camí. Als quasi seixanta atletes d’ambdós
municipis els hi quedaven més de 1200 quilòmetres
en una cursa de relleus, que el més important
no era arribar primer, sinó arribar gràcies
a l’esforç i la col•laboració
de tots els participants, tant corredors com les persones
de recolzament logístic que els acompanyaven
fens un total de gairebé cent persones.
La “Marcia per la Pace” tenia
com a bandera la Pau a l’Orient Mitjà i
la solidaritat amb el poble Saharauí. I és
que Calcinaia i Vilanova del Camí no vàrem
trobar millor manera de celebrar el desè aniversari
de l’Agermanament entre els dos municipis, que
amb un projecte de Pau i Solidaritat, ja que aquest
dos valors humans van lligats indestriablement a la
idea de germanor entre els pobles i ciutats com els
nostres.
Aquest projecte tant ambiciós només
podia realitzar-se sobre la base d’un Agermanament
tan viu, fort i consolidat com el que existeix entre
nosaltres i tanmateix a la generositat infinita dels
ciutadans i ciutadanes de Calcinaia i Vilanova del Camí.
Aquesta ferma voluntat, expressada amb aquest acte va
aconseguir també la de dos municipis europeus
més, com son Noves a França i Hoptsen
a Alemanya. El diumenge es va signar conjuntament un
document de recolzament dels quatre municipis a la causa
Saharauí, que es transmetrà al Parlament
europeu i altres instàncies Internacionals.
La impressionant i emotiva arribada dels
atletes participants a Vilanova del Camí, les
abraçades entre llàgrimes entre corredors
i qui els esperàvem, va ser com un esclat de
sentiments i emoció continguda, que demostrà
la fortalesa del compromís en aquest objectiu
de Pau i Fraternitat europea, fent sortir a la llum
del dia, la part més noble del sentiment humà,
tot reforçant la convicció de que és
possible un futur de Pau i Germanor millor que el que
ens ha tocat viure.
Moltes, moltíssimes gràcies
en nom del nostre poble, a tots els que amb la seu comportament
altruista el seu esforç i treball generós,
han fet possible aquest gran projecte. Hem estat capaços
de donar un exemple de comportament humà, que
quedarà gravat per sempre en els nostres cors
i en la memòria col•lectiva dels nostres
pobles. Gràcies també per obrir-nos una
porta a l’esperança.
El Vostre alcalde
Joan Vich Adzet
La II Cursa de la Pau, una cursa solidària,
un símbol d’amistat
Vilanova del Camí i Calcinaia van
celebrar el darrer cap de setmana d’agost, a la
ciutat italiana, el primer dels actes oficials del desè
aniversari del seu agermanament. Una delegació
de Vilanova encapçalada per l’Alcalde,
Joan Vich, i amb la participació dels tinents
d’alcalde, Rafaela Ventura, Carlos Majoral, Antonio
Sánchez i Pepita Còdol, i la cap de premsa
i protocol, Marissa Matínez, va participar en
els actes programats pel Comune de Calcinaia.
Diumenge 1 de setembre, la plaça de l’Ajuntament
de Calcinaia va acollir l’acte protocolari en
el que hi van participar els alcaldes de Vilanova del
Camí, Joan Vich i de Calcinaia, Valter Picchi
qui va destacar la importància del desè
aniversari de l’Agermanament amb Vilanova. Picchi
va parlar de cultures diverses i de pobles que estan
units per principis tan bàsics com la solidaritat,
la pau o la democràcia. L’alcalde de Calcinaia
va agrair a Joan Vich l’obsequi, per part de l’Ajuntament
de Vilanova, d’una escultura que va presidir l’acte.
Vich, va aprofitar la seva intervenció per fer
una ullada al passat. Fa 11 anys, a l’abril de
1991, es va córrer la primera cursa per la Pau.
En aquella ocasió la marxa va sortir de Vilanova
del Camí però també es va córrer
en favor del Poble Saharauí. L’alcalde
vilanoví va insistir en la importància
d’aquest agermanament. Va destacar-ne la seva
intensitat que es demostra, com va dir, en la infinitat
d’intercanvis culturals i socials que s’han
fet durant aquests 10 anys.
El poble Saharauí va ser el gran protagonista
de la jornada. La demanda del referèndum que
ha de fer possible la tornada d’aquest poble a
casa seva després de 27 anys d’exili va
ser la principal reivindicació.
Els participants a l’acte també van demanar
una implicació directa i responsable del Comitè
Internacional per tal que es posi punt i final a aquest
exili forçat.
Acte seguit, la banda de música va entonar els
himnes oficials d’Itàlia, Espanya, França
i l’Himne de la Pau amb el que es van cloure els
actes protocolaris.
Els atletes així com la resta del personal de
logística, sanitat i protecció civil van
iniciar la cursa per la pau passades les 6 de la tarda
des de l’església de Fornaccette, on van
ser beneits pel mossèn local i acompanyats per
les delegacions de Vilanova i Calcinaia.
1.200 quilòmetres d’amistat
L’expedició vilanovina,
integrada per vint-i-un atletes anoiencs i cinc membres
de protecció civil va sortir des de Fornaccette
acompanyats per la resta d’atletes de Calcinaia
i Noves , sota un cel núvol i amb la presència
d’algunes pluges febles. Els corredors els quedaven
per endavant els 1.200 quilòmetres que separen
Calcinaia de Vilanova del Camí. Els esportistes
van recórrer cada dia uns dos-cents quaranta
quilòmetres fent relleus per grups, tant de dia
com de nit.
Dilluns,2 de setembre, els corredors infantils van ser
els protagonistes de la cursa, però a l’entrar
a la costa francesa van donar el relleu als més
grans perquè la ruta era una mica més
dura. Tot i que l’altitud només era de
nou metres sobre el nivell del mar la carretera era
força escarpada.
Els atletes van travessar les ciutats d’Amentone,
Roquebrune i Capmartin. A l’arribada de la Cursa
al Principat de Mònaco van tenir algunes complicacions
ja que les forces de seguretat no estaven preparades.
Malgrat el retard, la Cursa va procedir el seu camí
cap a Montecarlo i van arribar a Niza gairebé
a l’hora prevista.
Dimecres van arribar a Noves. Va ser un dia molt especial,
perquè els participants a la cursa van rebre
una recepció oficial per part de les autoritats
d’aquesta població francesa agermanada
amb Calcinaia. Els corredors van poder gaudir d’una
merescuda tarda de descans, que com han confirmat des
de l’equip logístic, els va provar i aprofitar
molt. Van fer un dinar plegats i van assistir a un concert
amb músics locals i cap a les nou de la nit van
fer una breu passejada per Noves, però es van
retirar a dormir d’hora al pavelló esportiu
de la ciutat. I és que a les quatre de la matinada
el primer torn sortia novament de ruta.
Dijous al matí, els corredors van passar per
la població occitana de Vauvert i a la una del
migdia van arribar a Lunel per dinar.
Segons ens van explicar des de l’equip logístic
els corredors van aconseguir remuntar el temps de retard
que havien sumat per culpa de la tempesta de dimecres
a la matinada. Una dada que val la pena destacar sobretot
tenint en compte que aquella mateixa nit els va tornar
a enganxar una altra aiguat. No obstant, el ritme dels
corredors no va disminuir, ben al contrari, l’ànim
semblava encoratjar-los a arribar tal i com tenien previst
abans de les deu del matí de divendres a la frontera
entre França i Espanya.
Una entrada que no va ser gens fàcil ja que novament
hi va haver problemes amb els Mossos d’Esquadra
que no van accedir a fer l’acompanyament de la
Cursa. Malgrat el contratemps, la marxa es va continuar.
Amb algun retard evident i algun error en la ruta marcada
va fer perdre als atletes algunes hores que després
van haver de recuperar.
Finalment però, dissabte, abans de les 8 del
matí havien entrat a la comarca de l’Anoia.
Des de Vilanova del Camí es va seguir atentament
els darrers quilòmetres de cursa. La Plaça
del Mercat va acollir gent de diferents municipis de
la comarca que arribaven encuriosits per la iniciativa.
Tot estava a punt per rebre els protagonistes de la
Cursa. Tots els detalls s’havien previst per donar-los
la benvinguda que es mereixien després de 7 dies
de marxa.
Autoritats, amics, familiars... veïns de Vilanova
i de la comarca feien pinya al carrer Sta. Llúcia
esperant l’arribada dels vehicles oficials que
marcarien l’entrada dels corredors. I per fi,
passades les 10 del matí, va sonar la sintonia
que marcava l’entrada dels participants de la
Cursa per la Pau.Somriures i llàgrimes van deixar
palès dissabte al matí l’emoció
dels participants i els organitzadors de la Segona Cursa
de la Pau.
L’entrada dels atletes que arribaven pel carrer
Santa Llúcia van ser rebuts entre aplaudiments
per centenars de persones que allí s’hi
concentraven. Després de set dies de marxa els
corredors arribaven a Vilanova amb la satisfacció
d’haver assolit el seu objectiu: recórrer
1.200 quilòmetres entre Calcinaia i Vilanova
per reivindicar la pau i la causa del poble sahrauí.
La recepció de la cursa i els parlaments de les
delegacions convidades a la celebració del desè
aniversari entre Vilanova i Calcinaia va ser igual d’emocionant.
Representants de les ciutats de Noves, Hopsten, Calcinaia
i Vilanova van adreçar paraules de felicitació
als corredors i a les dues poblacions agermanades .
També va intervenir als parlaments Patrizia Dini,
diputada de la regió de la Toscana, Emboirik
Ahmed, representant del Front Polisari, Robert González,
representant dels Amics d’Anzaldo i Ricardo Malacarne
i Joan Romero, Presidents dels Comitès d’Agermanament.
Romero va cloure les intervencions demanant als assistents
que es donessin les mans i tot seguit es va sentir l’himne
a l’alegria que els presents van corejar amb notable
emoció mentre es van deixar anar uns coloms blancs,
símbol de pau.
|
|
|
| |
|
|
Vilanova i Amilly
signen la primera part del protocol d’agermanament
|
|
|
| La delegació vilanovina va tornar
dilluns 9 de desembre d’Amilly, després
de signar la primera part de l’agermanament entre
les dues poblacions. La delegació francesa visitarà
Vilanova el proper 11 i 12 de gener, coincidint amb
la Fira de St. Hilari, per signar la segona part de
l’agermanament. Un compromís que pretén
implicar les administracions locals però també,
les escoles i sobretot els joves.
La delegació vilanovina estava integrada per
deu persones. L’alcalde, Joan Vich; el president
del Comitè d’agermanament, Joan Romero;
els Tinents d’Alcalde, Rafaela Ventura i Antonio
Sánchez, el regidor de CiU i d’IC -V, Joan
Costa i Francesc Viera; dos membres el Comitè
d’agermanament, Rosa Freixas i Lluís Prat
i la cap de premsa de l’Ajuntament, Marissa Martínez.
Dissabte, després que els membres de la delegació
fossin allotjats amb les seves respectives famílies,
va tenir lloc l’acte central de l’agermanament.
A la Sala Jordi Savall de l’edifici municipal
de la Palletrie, es van fer els discursos oficials.
L’Alcalde d’Amilly, Gérard Dupaty
va ser l’encarregat d’encetar els parlaments
i de donar els torns de paraula. Dupaty va destacar
especialment els objectius d’aquest nou compromís
que implica no només a les administracions locals
sinó també a les escoles, a les entitats
socials i esportives i sobretot als joves.
Al seu torn, l’Alcalde, Joan Vich, va destacar
la voluntat comuna que ha impulsat els dos municipis
a conèixer-se millor, malgrat les diferències
de l’idioma, la cultura i les tradicions. Vich
va fer referència als actes que en motiu de la
Cursa per la Pau es van viure al nostre municipi al
mes de setembre.
L’Alcalde va parlar d’un fet extraordinari
de solidaritat que va aplegar representants d’Itàlia,
França, Alemanya i d’Espanya, entorn un
manifest signat conjuntament. Aquest acte, va dir el
batlle vilanoví, va ser possible gràcies
a la fortalesa d’una amistat consolida com la
que hi ha entre els pobles i que és capaç,
va dir, de fer que s’adoptin compromisos tan importants.
Vich també va fer referència al debat
que en aquests moments s’està portant a
terme a la Unió Europea sobre la necessitat de
dotar-se d’una constitució, una carta magna,
que garanteixi els drets i deures dels ciutadans d’Europa.
Al seu torn, el regidor de CiU, Joan Costa, es va dirigir
a la sala fent referència en primer lloc als
aspectes comuns que apropen els dos municipis, Vilanova
i Amilly. Costa va adduir a “la lluita constant
per la llibertat i la democràcia, el fet de ser
pobles oberts i solidaris amb altres col•lectius
i el nostre esperit europeista”. Costa també
va fer un emotiu homenatge als catalans que en un moment
determinat i per diferents motius van haver de deixar
la seva terra i establir-se a França.
Especialment emotiu va ser el lliurament d’una
bandera catalana, a Ester Viñals, una catalana
afincada a Amilly que va rebre la senyera amb llàgrimes
d’emoció.
Francesc Viera, el regidor d’Iniciativa - Els
Verds, va tancar la roda de parlaments. Viera va parlar
de l’agermanament com un compromís il•lusionant
que els polítics han de saber transmetre als
veïns de Vilanova i d’Amilly. El regidor
ecosocialista va afirmar que l’agermanament no
tindria sentit sinó s’impliquen les entitats
i si els ciutadans no adopten un paper protagonista.
És per això que Viera es va comprometre
a treballar, dins les seves possibilitats per anar traslladant
aquesta il•lusió al poble al mateix temps
que es treballa per crear uns forts lligams humans d’amistat
i de solidaritat entre els dos municipis agermanats.
Després dels parlaments, es va procedir a la
signatura de la carta d’agermanament que tots
els presents van seguir amb atenta mirada. Dupaty i
Vich, van llegir els diferents compromisos en veu alta,
el primer en francès, Vich en castellà.
Després de la signatura es va segellar el compromís
amb un brindis. La jornada va acabar amb l’intercanvi
de regals institucionals i un sopar als salons Althea
d’Amilly. La delegació també va
assistir a continuació a una festa que va organitzar
l’associació Clovis, a la sala Jean-Vilar.
|
|
|

|
|
|
Es comencen a estudiar
les propostes d’intercanvis escolars, musicals
i esportives
L’Ajuntament d’Amilly proposa
començar un seguit d’intercanvis escolars
durant la primavera. El més fàcil de posar
en pràctica és el contacte entre joves
de 12 a 15 anys per mitjà del correu tradicional
o el correu electrònic. Però la proposta
d’Amilly passa també per tenir un contacte
personal entre els joves que es podria materialitzar
en una estada a Amilly encaminada a la immersió
en la llengua francesa.
L’objectiu seria doble, per una banda, aprofundir
en diferents aspectes històrics, culturals i
socials i per l’altra, establir uns llaços
afectius importants en els quals també implicarien
als professors. En aquests moments ja hi ha un compromís
en ferm par part de l’escola Schumann d’Amilly.
D’altra banda, Amilly té una àmplia
i extensa tradició esportiva. Per aquest motiu,
l’Ajuntament francès proposa diferents
trobades esportives en les disciplines d’handbol
i de futbol. Així mateix, el proper 17 de maig,
s’inaugurarà a Amilly un polisportiu dedicat
a les arts marcials. La delegació vilanovina
ja va visitar les obres de construcció del Dojo,
que és el nom que rep aquest complex esportiu,
durant la seva visita oficial del passat mes de maig.
La música és una altra de les grans tradicions
d’Amilly i precisament és el tema que centra
una altra de les propostes més importants. L’Escola
Municipal de Música i el Col•legi Schumann
proposen un intercanvi de quinze joves d’entre
els 12 i els 14 anys, amb els seus professors.
Una estada que acabaria amb un concert hispano-francès
a la sala Jean-Vilar.
D’altra banda, també es proposen d’altres
trobades de treball així com festives per celebrar
l’agermanament. No obstant, i malgrat la diversitat
de propostes encara no hi ha res en ferm. L’Ajuntament
de Vilanova així com el comitè d’agermanament
estan treballant en aquests moments per oferir noves
propostes durant la visita que Amilly farà el
proper mes de gener.
Amilly i Vilanova del Camí
formalitzen el seu agermanament
Vilanova del Camí i la població
francesa d’Amilly ja estan agermanades. La cerimònia
que es va celebrar el passat dissabte 11 de gener en
el marc de la biblioteca de Can Papasseit va oficialitzar
la relació entre les dues poblacions que van
seguir atentament més d’un centenar de
persones.
L’Alcalde, Joan Vich, qui va presidir l’acte,
va assegurar que la signatura de l’Agermanament
era el punt culminant d’un compromís institucional
que es va iniciar el mes de maig de l’any passat.
Ja en aquell moment, va dir l’alcalde, vàrem
constatar que teníem moltes coincidències
ja que parlàvem la mateixa llengua, la de l’amistat.
Vich va expressar el seu desig per aquest nou Agermanament,
que els veïns de cada una de les poblacions, les
entitats, els organismes... es coneguin, es relacionin
i es possibilitin intercanvis culturals, socials, esportius
o escolars fins a fer que la pròpia convivència
esdevingui una veritable i ferma amistat.
En el mateix sentit es va dirigir l’alcalde d’Amilly,
Gérard Dupaty, que va desitjar avançar
cap a la realitat pluricultural que és Europa.
Els dos alcaldes van apostar per una Europa lluny de
la que una i altra vegada ha estat escenari de confrontacions
i batalles. Tots dos van expressar el desig d’una
Europa d’Amistat i de Pau.
A l’acte de signatura de l’Agermanament
també hi va participar Ricardo Malacarne, president
del Comitè d’Agermanament i representant
de l’ajuntament de Calcinaia. Malacarne va recordar
que un Agermanament és un compromís que
s’adquireix en el present però que té
una continuïtat. Aquest és un acte, va dir,
que apropa a les persones i contribueix a la promoció
i la difusió d’un sentiment europeu. Tot
seguit, Malacarne es va dirigir als nous amics d’Amilly
i els va assegurar que a Calcinaia havien trobat una
altra comunitat d’amics.
Per acabar la roda d’intervencions va parlar,
Alain Nogaret, un dels dos regidors del Partit Socialista
de l’Ajuntament d’Amilly qui va lliurar
a l’alcalde, Joan Vich, una bufanda amb l’anagrama
del Partit Socialista.
Després de la signatura hi va haver un intercanvi
de regals institucionals i l’acte es va acabar
amb un refrigeri.
D’altra banda, durant el matí
de dissabte 11 de gener es va celebrar una reunió
de treball a la que hi van assistir una seixantena de
persones. Els directors dels centres d’ensenyament
de Vilanova, el director de l’Escola Municipal
de Música d’Igualada, els presidents dels
principals clubs esportius del municipi a banda dels
representants dels ajuntaments de Vilanova, Amilly i
Calcinaia van discutir sobre el programa d’activitats
de l’Agermanament per al 2003. Els diferents col•lectius
van aportar diferents punts de vista i ja es van establir
les línies generals de les col·laboracions. |
|
|
| |
|
|
|
|