Relacions institucionals Vilanova del Camí
 
   
           
     
Vilanova del Camí està agermanada amb els municipis de Calcinaia (Itàlia), Anzaldo (Bolívia) i amb el campament sahrauí de Mahbej.

CALCINAIA

El primer agermanament que Vilanova del Camí va firmar va ser amb la població italiana de Calcinaia, de característiques similars a la localitat anoienca. Creuada pel riu Arno, Calcinaia és un municipi de 8.000 habitants de la regió italiana de la Toscana i situat a 20 quilòmetres de Pisa. Els primers contactes per a l'agermanament es van fer el 1989, tot i que el protocol no es va signar fins tres anys més tard.

L'alcalde de Vilanova, Joan Vich, rep les claus de la ciutat de Calcinaia de mans de la primera autoritat d'aquest municipi, Francesco Petroni. Era l'any 1992

L'elevada participació d'italians -un centenar- en el protocol·lari acte de la signatura de l'agermanament a Vilanova, per la Festa Major del 1992, va ser el millor auguri d'una relació entre municipis que ha esdevingut exemplar. Així ho va reconèixer l'any següent la mateixa Comunitat Europea, que va concedir a Vilanova i Calcinaia l'Estrella d'Or de l'Agermanament, una distinció que premia les poblacions que faciliten i promocionen els programes d'intercanvi i col·laboració. Un dels aspectes que la Comunitat Europea va tenir més en compte va ser el nombre de visitants, tant italians com vilanovins, que durant aquests anys s'han desplaçat d'una país a l'altre en els diferents intercanvis. La participació ha crescut any rere any. Especialment destacada va ser la Cursa per la Pau del 1991, en què 60 atletes dels dos municipis van recórrer els 1.200 quilòmetres que els separen.

Vista de l'impressionant riu de Calcinaia, on anualment se celebra una reixida regata

L'agermanament amb Calcinaia ha creat autèntics vincles d'amistat entre els ciutadans del municipi català i l'italià, que cada any participen de manera entusiasta en els intercanvis que s'organitzen. El fet que els visitants de Calcinaia s'allotgin a casa de les famílies vilanovines durant els intercanvis, i a l'inrevés, ha contribuït a l'enfortiment dels llaços d'amistat entre els ciutadans, que moltes vegades repeteixen la visita per retrobar-se.
Cada any una cinquantena de vilanovins es desplaça a Calcinaia el mes de maig per participar en la festa local de Santa Ubaldesca, i un nombre similar d'italians visita


La tradicional desfilada medieval de Calcinaia

Vilanova amb motiu de la Festa Major, el setembre.
La relació amb Calcinaia, que fins al 1995 va tenir un caire bàsicament cultural, associatiu i esportiu, va agafar un nou rumb a partir d'aquell any. Els dos ajuntaments van decidir promoure la creació de vincles econòmics, de manera que l'agermanament fos del tot complet. Aquell any, el municipi de la Toscana va ser per primera vegada a la Fira Multisectorial d'Igualada, i Vilanova va fer el mateix, l'any següent, a la Fira de San Luca, a Pontedera. La representació vilanovina va exposar productes elaborats a la comarca de l'Anoia, com ara gènere de punt, pell, alimentació o cava. La intensificació de les relacions econòmiques entre els dos municipis es va concretar el 1998, quan una delegació de la Cambra de Comerç de Pisa, convidada per l'Ajuntament de Vilanova, va visitar la comarca i es va reunir amb empresaris i representants d'organitzacions gremials. Els membres de la Cambra de Comerç de Pisa van ser rebuts pel president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Antoni Negre, amb qui van arribar a acords per facilitar a les empreses de Pisa l'entrada en el mercat català, i viceversa.

La Colla Gegantera de Vilanova del Camí durant les Festes de Sant Ubaldesca de Calcinaia, el 1993

 

   

ANZALDO

Anzaldo es una població situada a l'altiplà bolivià, al departament de Cochabamba. El tractat de cooperació es va signar a final de l'any 1995, durant la visita a Vilanova del director de l'escola de la població, Carlos Moreno, qui ha promogut a tot l'estat la solidaritat amb aquesta població de Bolívia i el coneixement de la situació en què viuen els seus habitants, que no poden cobrir, moltes vegades, ni les necessitats més bàsiques.
La relació entre Vilanova i Anzaldo aquests anys ha permès solucionar alguns dels problemes més greus de la població. Aquest és el cas del clavegueram, una estructura de la qual no disposava el municipi bolivià, amb la consegüent manca d'higiene que comportava malalties i infeccions. Vilanova va gestionar el 1997 la construcció de la xarxa de clavegueres d'Anzaldo, subvencionada també per la Diputació de Barcelona. El projecte el va elaborar l'Ajuntament del poble bolivià i l'obra la van dur a terme els propis habitants d'Anzaldo.
La precària situació d'Anzaldo i l'agermanament amb Vilanova ha fet que els veïns del municipi anoienc hagin impulsat diverses accions de cooperació. En aquest sentit, cal destacar la marató televisiva que anualment organitza Vilanova Televisió i que serveix per recollir diners per finançar l'alimentació i els estudis dels centenars d'infants de l'internat d'Anzaldo. També s'han fet maratons de ràdio, concerts i festivals, entre d'altres iniciatives solidàries.

Uns nens mengen a l'internat bolivià d'Anzaldo. Vilanova i els seus ciutadans contribueixen activament en el finançament de l'alimentació i l'educació d'aquests infants


Signatura del protocol d'agermanament amb el poble d'Anzaldo, a Bolívia

 

 
MAHBEJ

Una imatge del campament saharauí de Mahbej
 

Vilanova va fer oficial l'agermanament amb el campament sahrauí de Mahbej el 1997, tot i que la cooperació amb el Sàhara va començar quatre anys abans, amb una col·laboració econòmica per a la construcció de l'Hospital Infantil de Catalunya, edificat en terres sahrauís amb la participació de diversos municipis catalans.
La col·laboració amb el poble sahrauí s'ha fet palesa també per mitjà de l'acollida d'infants d'aquestes terres al nostre municipi i la participació de Vilanova en l'Associació Catalana d'Ajut al Poble Sahrauí-Anoia i en la Caravana per la Pau. Tot plegat amb l'objectiu final que el poble sahrauí pugui tornar a les seves terres ocupades pel Marroc.
L'acord de cooperació entre Vilanova i el Mahbej ha significat, de fet, l'ampliació del protocol que en el seu dia ja va signar Igualada amb el campament sahrauí, de manera que bona part de les activitats, com ara l'acollida d'infants, s'organitzen conjuntament amb la capital de l'Anoia.

Estada d'una delegació vilanovina i anoienca a Mahbej, l'any 1997


Vilanova va formalitzar l'agermanament amb Mahbej l'any 97, però ja en feia quatre més que col·laborava amb el Sàhara
   
     
Desè aniversari de l’Agermanament entre Vilanova i Calcinaia

 

   

El símbol de l’amistat

El desè aniversari de l’Agermanament entre Vilanova del Camí i Calcinaia es va immortalitzar simbòlicament amb la inauguració d’una escultura de l’artista igualadina Teresa Riba que simbolitza l’amistat entre Vilanova i Calcinaia.
L’escultura, realitzada en bronze té una rèplica exacta que es va fer arribar a Calcinaia i que properament s’instal•larà en un espai públic en homenatge al desè aniversari de l’agermanament.

   
     
Dos nens, ingenus, innocents, que comparteixen una amistat que no entén d’interessos, simbolitza el tipus de relació que mantenen Vilanova i Calcinaia. La semiesfera sobre la que es troben els dos menuts és completament igual a la de Calcinaia i coincideixen en una sola peça exacta.
Els Alcaldes, Joan Vich i Valter Picchi, van expressar emocionats la seva satisfacció per haver arribat al desè aniversari d’un compromís que sens dubte ha funcionat gràcies a la intervenció i la implicació dels veïns, tant de Vilanova com de Calcinaia.
Joan Vich va tenir paraules d’agraïment per a totes les persones que han jugat un paper important en aquests deu anys d’agermanament, entre elles, Francesco Petroni, l’alcalde de Calcinaia en el moment de la signatura de l’agermanament.
   
     
La II Curda per la Pau. Una realitat de germanor i solidaritat.

   

L’1 de setembre del 2002 sortia amb tots els honors de Calcinaia, la Cursa vers Vilanova del Camí. Als quasi seixanta atletes d’ambdós municipis els hi quedaven més de 1200 quilòmetres en una cursa de relleus, que el més important no era arribar primer, sinó arribar gràcies a l’esforç i la col•laboració de tots els participants, tant corredors com les persones de recolzament logístic que els acompanyaven fens un total de gairebé cent persones.

La “Marcia per la Pace” tenia com a bandera la Pau a l’Orient Mitjà i la solidaritat amb el poble Saharauí. I és que Calcinaia i Vilanova del Camí no vàrem trobar millor manera de celebrar el desè aniversari de l’Agermanament entre els dos municipis, que amb un projecte de Pau i Solidaritat, ja que aquest dos valors humans van lligats indestriablement a la idea de germanor entre els pobles i ciutats com els nostres.

Aquest projecte tant ambiciós només podia realitzar-se sobre la base d’un Agermanament tan viu, fort i consolidat com el que existeix entre nosaltres i tanmateix a la generositat infinita dels ciutadans i ciutadanes de Calcinaia i Vilanova del Camí. Aquesta ferma voluntat, expressada amb aquest acte va aconseguir també la de dos municipis europeus més, com son Noves a França i Hoptsen a Alemanya. El diumenge es va signar conjuntament un document de recolzament dels quatre municipis a la causa Saharauí, que es transmetrà al Parlament europeu i altres instàncies Internacionals.

La impressionant i emotiva arribada dels atletes participants a Vilanova del Camí, les abraçades entre llàgrimes entre corredors i qui els esperàvem, va ser com un esclat de sentiments i emoció continguda, que demostrà la fortalesa del compromís en aquest objectiu de Pau i Fraternitat europea, fent sortir a la llum del dia, la part més noble del sentiment humà, tot reforçant la convicció de que és possible un futur de Pau i Germanor millor que el que ens ha tocat viure.

Moltes, moltíssimes gràcies en nom del nostre poble, a tots els que amb la seu comportament altruista el seu esforç i treball generós, han fet possible aquest gran projecte. Hem estat capaços de donar un exemple de comportament humà, que quedarà gravat per sempre en els nostres cors i en la memòria col•lectiva dels nostres pobles. Gràcies també per obrir-nos una porta a l’esperança.

El Vostre alcalde
Joan Vich Adzet


La II Cursa de la Pau, una cursa solidària, un símbol d’amistat

Vilanova del Camí i Calcinaia van celebrar el darrer cap de setmana d’agost, a la ciutat italiana, el primer dels actes oficials del desè aniversari del seu agermanament. Una delegació de Vilanova encapçalada per l’Alcalde, Joan Vich, i amb la participació dels tinents d’alcalde, Rafaela Ventura, Carlos Majoral, Antonio Sánchez i Pepita Còdol, i la cap de premsa i protocol, Marissa Matínez, va participar en els actes programats pel Comune de Calcinaia.
Diumenge 1 de setembre, la plaça de l’Ajuntament de Calcinaia va acollir l’acte protocolari en el que hi van participar els alcaldes de Vilanova del Camí, Joan Vich i de Calcinaia, Valter Picchi qui va destacar la importància del desè aniversari de l’Agermanament amb Vilanova. Picchi va parlar de cultures diverses i de pobles que estan units per principis tan bàsics com la solidaritat, la pau o la democràcia. L’alcalde de Calcinaia va agrair a Joan Vich l’obsequi, per part de l’Ajuntament de Vilanova, d’una escultura que va presidir l’acte.
Vich, va aprofitar la seva intervenció per fer una ullada al passat. Fa 11 anys, a l’abril de 1991, es va córrer la primera cursa per la Pau. En aquella ocasió la marxa va sortir de Vilanova del Camí però també es va córrer en favor del Poble Saharauí. L’alcalde vilanoví va insistir en la importància d’aquest agermanament. Va destacar-ne la seva intensitat que es demostra, com va dir, en la infinitat d’intercanvis culturals i socials que s’han fet durant aquests 10 anys.
El poble Saharauí va ser el gran protagonista de la jornada. La demanda del referèndum que ha de fer possible la tornada d’aquest poble a casa seva després de 27 anys d’exili va ser la principal reivindicació.
Els participants a l’acte també van demanar una implicació directa i responsable del Comitè Internacional per tal que es posi punt i final a aquest exili forçat.
Acte seguit, la banda de música va entonar els himnes oficials d’Itàlia, Espanya, França i l’Himne de la Pau amb el que es van cloure els actes protocolaris.
Els atletes així com la resta del personal de logística, sanitat i protecció civil van iniciar la cursa per la pau passades les 6 de la tarda des de l’església de Fornaccette, on van ser beneits pel mossèn local i acompanyats per les delegacions de Vilanova i Calcinaia.

1.200 quilòmetres d’amistat

L’expedició vilanovina, integrada per vint-i-un atletes anoiencs i cinc membres de protecció civil va sortir des de Fornaccette acompanyats per la resta d’atletes de Calcinaia i Noves , sota un cel núvol i amb la presència d’algunes pluges febles. Els corredors els quedaven per endavant els 1.200 quilòmetres que separen Calcinaia de Vilanova del Camí. Els esportistes van recórrer cada dia uns dos-cents quaranta quilòmetres fent relleus per grups, tant de dia com de nit.
Dilluns,2 de setembre, els corredors infantils van ser els protagonistes de la cursa, però a l’entrar a la costa francesa van donar el relleu als més grans perquè la ruta era una mica més dura. Tot i que l’altitud només era de nou metres sobre el nivell del mar la carretera era força escarpada.
Els atletes van travessar les ciutats d’Amentone, Roquebrune i Capmartin. A l’arribada de la Cursa al Principat de Mònaco van tenir algunes complicacions ja que les forces de seguretat no estaven preparades. Malgrat el retard, la Cursa va procedir el seu camí cap a Montecarlo i van arribar a Niza gairebé a l’hora prevista.
Dimecres van arribar a Noves. Va ser un dia molt especial, perquè els participants a la cursa van rebre una recepció oficial per part de les autoritats d’aquesta població francesa agermanada amb Calcinaia. Els corredors van poder gaudir d’una merescuda tarda de descans, que com han confirmat des de l’equip logístic, els va provar i aprofitar molt. Van fer un dinar plegats i van assistir a un concert amb músics locals i cap a les nou de la nit van fer una breu passejada per Noves, però es van retirar a dormir d’hora al pavelló esportiu de la ciutat. I és que a les quatre de la matinada el primer torn sortia novament de ruta.
Dijous al matí, els corredors van passar per la població occitana de Vauvert i a la una del migdia van arribar a Lunel per dinar.
Segons ens van explicar des de l’equip logístic els corredors van aconseguir remuntar el temps de retard que havien sumat per culpa de la tempesta de dimecres a la matinada. Una dada que val la pena destacar sobretot tenint en compte que aquella mateixa nit els va tornar a enganxar una altra aiguat. No obstant, el ritme dels corredors no va disminuir, ben al contrari, l’ànim semblava encoratjar-los a arribar tal i com tenien previst abans de les deu del matí de divendres a la frontera entre França i Espanya.
Una entrada que no va ser gens fàcil ja que novament hi va haver problemes amb els Mossos d’Esquadra que no van accedir a fer l’acompanyament de la Cursa. Malgrat el contratemps, la marxa es va continuar. Amb algun retard evident i algun error en la ruta marcada va fer perdre als atletes algunes hores que després van haver de recuperar.
Finalment però, dissabte, abans de les 8 del matí havien entrat a la comarca de l’Anoia.
Des de Vilanova del Camí es va seguir atentament els darrers quilòmetres de cursa. La Plaça del Mercat va acollir gent de diferents municipis de la comarca que arribaven encuriosits per la iniciativa.
Tot estava a punt per rebre els protagonistes de la Cursa. Tots els detalls s’havien previst per donar-los la benvinguda que es mereixien després de 7 dies de marxa.
Autoritats, amics, familiars... veïns de Vilanova i de la comarca feien pinya al carrer Sta. Llúcia esperant l’arribada dels vehicles oficials que marcarien l’entrada dels corredors. I per fi, passades les 10 del matí, va sonar la sintonia que marcava l’entrada dels participants de la Cursa per la Pau.Somriures i llàgrimes van deixar palès dissabte al matí l’emoció dels participants i els organitzadors de la Segona Cursa de la Pau.
L’entrada dels atletes que arribaven pel carrer Santa Llúcia van ser rebuts entre aplaudiments per centenars de persones que allí s’hi concentraven. Després de set dies de marxa els corredors arribaven a Vilanova amb la satisfacció d’haver assolit el seu objectiu: recórrer 1.200 quilòmetres entre Calcinaia i Vilanova per reivindicar la pau i la causa del poble sahrauí.
La recepció de la cursa i els parlaments de les delegacions convidades a la celebració del desè aniversari entre Vilanova i Calcinaia va ser igual d’emocionant. Representants de les ciutats de Noves, Hopsten, Calcinaia i Vilanova van adreçar paraules de felicitació als corredors i a les dues poblacions agermanades . També va intervenir als parlaments Patrizia Dini, diputada de la regió de la Toscana, Emboirik Ahmed, representant del Front Polisari, Robert González, representant dels Amics d’Anzaldo i Ricardo Malacarne i Joan Romero, Presidents dels Comitès d’Agermanament. Romero va cloure les intervencions demanant als assistents que es donessin les mans i tot seguit es va sentir l’himne a l’alegria que els presents van corejar amb notable emoció mentre es van deixar anar uns coloms blancs, símbol de pau.

   
     
Vilanova i Amilly signen la primera part del protocol d’agermanament

   

La delegació vilanovina va tornar dilluns 9 de desembre d’Amilly, després de signar la primera part de l’agermanament entre les dues poblacions. La delegació francesa visitarà Vilanova el proper 11 i 12 de gener, coincidint amb la Fira de St. Hilari, per signar la segona part de l’agermanament. Un compromís que pretén implicar les administracions locals però també, les escoles i sobretot els joves.
La delegació vilanovina estava integrada per deu persones. L’alcalde, Joan Vich; el president del Comitè d’agermanament, Joan Romero; els Tinents d’Alcalde, Rafaela Ventura i Antonio Sánchez, el regidor de CiU i d’IC -V, Joan Costa i Francesc Viera; dos membres el Comitè d’agermanament, Rosa Freixas i Lluís Prat i la cap de premsa de l’Ajuntament, Marissa Martínez.
Dissabte, després que els membres de la delegació fossin allotjats amb les seves respectives famílies, va tenir lloc l’acte central de l’agermanament.
A la Sala Jordi Savall de l’edifici municipal de la Palletrie, es van fer els discursos oficials.
L’Alcalde d’Amilly, Gérard Dupaty va ser l’encarregat d’encetar els parlaments i de donar els torns de paraula. Dupaty va destacar especialment els objectius d’aquest nou compromís que implica no només a les administracions locals sinó també a les escoles, a les entitats socials i esportives i sobretot als joves.
Al seu torn, l’Alcalde, Joan Vich, va destacar la voluntat comuna que ha impulsat els dos municipis a conèixer-se millor, malgrat les diferències de l’idioma, la cultura i les tradicions. Vich va fer referència als actes que en motiu de la Cursa per la Pau es van viure al nostre municipi al mes de setembre.
L’Alcalde va parlar d’un fet extraordinari de solidaritat que va aplegar representants d’Itàlia, França, Alemanya i d’Espanya, entorn un manifest signat conjuntament. Aquest acte, va dir el batlle vilanoví, va ser possible gràcies a la fortalesa d’una amistat consolida com la que hi ha entre els pobles i que és capaç, va dir, de fer que s’adoptin compromisos tan importants.
Vich també va fer referència al debat que en aquests moments s’està portant a terme a la Unió Europea sobre la necessitat de dotar-se d’una constitució, una carta magna, que garanteixi els drets i deures dels ciutadans d’Europa.
Al seu torn, el regidor de CiU, Joan Costa, es va dirigir a la sala fent referència en primer lloc als aspectes comuns que apropen els dos municipis, Vilanova i Amilly. Costa va adduir a “la lluita constant per la llibertat i la democràcia, el fet de ser pobles oberts i solidaris amb altres col•lectius i el nostre esperit europeista”. Costa també va fer un emotiu homenatge als catalans que en un moment determinat i per diferents motius van haver de deixar la seva terra i establir-se a França.
Especialment emotiu va ser el lliurament d’una bandera catalana, a Ester Viñals, una catalana afincada a Amilly que va rebre la senyera amb llàgrimes d’emoció.
Francesc Viera, el regidor d’Iniciativa - Els Verds, va tancar la roda de parlaments. Viera va parlar de l’agermanament com un compromís il•lusionant que els polítics han de saber transmetre als veïns de Vilanova i d’Amilly. El regidor ecosocialista va afirmar que l’agermanament no tindria sentit sinó s’impliquen les entitats i si els ciutadans no adopten un paper protagonista. És per això que Viera es va comprometre a treballar, dins les seves possibilitats per anar traslladant aquesta il•lusió al poble al mateix temps que es treballa per crear uns forts lligams humans d’amistat i de solidaritat entre els dos municipis agermanats.
Després dels parlaments, es va procedir a la signatura de la carta d’agermanament que tots els presents van seguir amb atenta mirada. Dupaty i Vich, van llegir els diferents compromisos en veu alta, el primer en francès, Vich en castellà.
Després de la signatura es va segellar el compromís amb un brindis. La jornada va acabar amb l’intercanvi de regals institucionals i un sopar als salons Althea d’Amilly. La delegació també va assistir a continuació a una festa que va organitzar l’associació Clovis, a la sala Jean-Vilar.


   




   

Es comencen a estudiar les propostes d’intercanvis escolars, musicals i esportives

L’Ajuntament d’Amilly proposa començar un seguit d’intercanvis escolars durant la primavera. El més fàcil de posar en pràctica és el contacte entre joves de 12 a 15 anys per mitjà del correu tradicional o el correu electrònic. Però la proposta d’Amilly passa també per tenir un contacte personal entre els joves que es podria materialitzar en una estada a Amilly encaminada a la immersió en la llengua francesa.
L’objectiu seria doble, per una banda, aprofundir en diferents aspectes històrics, culturals i socials i per l’altra, establir uns llaços afectius importants en els quals també implicarien als professors. En aquests moments ja hi ha un compromís en ferm par part de l’escola Schumann d’Amilly.
D’altra banda, Amilly té una àmplia i extensa tradició esportiva. Per aquest motiu, l’Ajuntament francès proposa diferents trobades esportives en les disciplines d’handbol i de futbol. Així mateix, el proper 17 de maig, s’inaugurarà a Amilly un polisportiu dedicat a les arts marcials. La delegació vilanovina ja va visitar les obres de construcció del Dojo, que és el nom que rep aquest complex esportiu, durant la seva visita oficial del passat mes de maig.
La música és una altra de les grans tradicions d’Amilly i precisament és el tema que centra una altra de les propostes més importants. L’Escola Municipal de Música i el Col•legi Schumann proposen un intercanvi de quinze joves d’entre els 12 i els 14 anys, amb els seus professors.
Una estada que acabaria amb un concert hispano-francès a la sala Jean-Vilar.
D’altra banda, també es proposen d’altres trobades de treball així com festives per celebrar l’agermanament. No obstant, i malgrat la diversitat de propostes encara no hi ha res en ferm. L’Ajuntament de Vilanova així com el comitè d’agermanament estan treballant en aquests moments per oferir noves propostes durant la visita que Amilly farà el proper mes de gener.

Amilly i Vilanova del Camí formalitzen el seu agermanament

Vilanova del Camí i la població francesa d’Amilly ja estan agermanades. La cerimònia que es va celebrar el passat dissabte 11 de gener en el marc de la biblioteca de Can Papasseit va oficialitzar la relació entre les dues poblacions que van seguir atentament més d’un centenar de persones.
L’Alcalde, Joan Vich, qui va presidir l’acte, va assegurar que la signatura de l’Agermanament era el punt culminant d’un compromís institucional que es va iniciar el mes de maig de l’any passat. Ja en aquell moment, va dir l’alcalde, vàrem constatar que teníem moltes coincidències ja que parlàvem la mateixa llengua, la de l’amistat.
Vich va expressar el seu desig per aquest nou Agermanament, que els veïns de cada una de les poblacions, les entitats, els organismes... es coneguin, es relacionin i es possibilitin intercanvis culturals, socials, esportius o escolars fins a fer que la pròpia convivència esdevingui una veritable i ferma amistat.
En el mateix sentit es va dirigir l’alcalde d’Amilly, Gérard Dupaty, que va desitjar avançar cap a la realitat pluricultural que és Europa. Els dos alcaldes van apostar per una Europa lluny de la que una i altra vegada ha estat escenari de confrontacions i batalles. Tots dos van expressar el desig d’una Europa d’Amistat i de Pau.
A l’acte de signatura de l’Agermanament també hi va participar Ricardo Malacarne, president del Comitè d’Agermanament i representant de l’ajuntament de Calcinaia. Malacarne va recordar que un Agermanament és un compromís que s’adquireix en el present però que té una continuïtat. Aquest és un acte, va dir, que apropa a les persones i contribueix a la promoció i la difusió d’un sentiment europeu. Tot seguit, Malacarne es va dirigir als nous amics d’Amilly i els va assegurar que a Calcinaia havien trobat una altra comunitat d’amics.
Per acabar la roda d’intervencions va parlar, Alain Nogaret, un dels dos regidors del Partit Socialista de l’Ajuntament d’Amilly qui va lliurar a l’alcalde, Joan Vich, una bufanda amb l’anagrama del Partit Socialista.
Després de la signatura hi va haver un intercanvi de regals institucionals i l’acte es va acabar amb un refrigeri.

D’altra banda, durant el matí de dissabte 11 de gener es va celebrar una reunió de treball a la que hi van assistir una seixantena de persones. Els directors dels centres d’ensenyament de Vilanova, el director de l’Escola Municipal de Música d’Igualada, els presidents dels principals clubs esportius del municipi a banda dels representants dels ajuntaments de Vilanova, Amilly i Calcinaia van discutir sobre el programa d’activitats de l’Agermanament per al 2003. Els diferents col•lectius van aportar diferents punts de vista i ja es van establir les línies generals de les col·laboracions.