Vilanova del Camí ha experimentat, d'ença de la recuperació de la democràcia, l'any 1979, una profunda transformació que avui l'ha convertit en un municipi amb una excel·lent qualitat de vida. Bona mostra n'és l'increment dels serveis que, en tots els àmbits, s'ofereixen als ciutadans, però també el fet que siguin cada vegada més els veïns d'altres localitats que escullen Vilanova per viure-hi. Aquest progrés, que avui és ja una evidencia, ha estat possible no només gràcies a l'acció decidida de l'Ajuntament sinó també gràcies a la participació activa dels ciutadans en la construcció del futur del poble. El vessant públic i el privat, doncs, s'han donat la mà per fer realitat l'espectacular creixement urbanístic, econòmic, social i cultural de Vilanova del Camí.
Des d'aleshores, el municipi ha avançat en un procés d'urbanització imparable fins als nostres dies. Inicialment es van centrar tots els esforços en cobrir aquelles necessitats que eren més urgents, com ara el servei de clavegueram, l'asfaltat i la il·luminació dels carrers, i la dotació de serveis i equipaments bàsics que finalment han configurat la geografia urbana actual. La il·lusió i l'empenta del primer dia s'han mantingut sempre vives i han estat fonamentals per assolir la Vilanova que avui coneixem, una Vilanova que dia a dia vol superar-se per oferir el millor de si mateixa al ciutadans.
L'empremta d'aquesta transformació és visible en tots els vessants, des del mediambiental fins a l'econòmic, passant pel cultural, l'esportiu, el social i el lúdic i festiu.
A hores d'ara, Vilanova del Camí emprèn un nou repte de futur basat en tres àmbits: el creixement urbanístic sostingut, el desenvolupament cultural per mitjà del centre polivalent de Can Papasseit i la recuperació mediambiental, amb l'execució del pioner projecte de recuperació del riu Anoia. El creixement econòmic del municipi passa, en bona part, pel polígon industrial del Pla del Rigat.



EL RIU ANOIA
El riu Anoia i el seu entorn experimentaran durant aquests anys una radical transformació que canviarà de dalt a baix la concepció actual de la zona. El que fins ara era una àrea degradada del municipi està cridada a convertir-se en aquest primers anys del nou mil·leni en una zona dedicada al lleure i a l'esport gràcies a l'ambiciós projecte de recuperació mediambiental del riu que duu a terme l'Ajuntament.
El projecte, pioner a Catalunya, significarà la rehabilitació d'un tram de dos quilòmetres de riu, comprès entre la confluència de les aigües de l'Anoia i les del torrent d'Òdena i el final del nucli urbà del municipi. El riu, que originàriament té una amplada d'entre 7 i 8 metres, n'arribarà a tenir en algunes zones fins a 80 a causa de la construcció d'una resclosa. A banda i banda del riu s'hi ubicaran zones verdes, que es destinaran a picnic i a la pràctica de l'esport. A la banda esquerra del riu és previst d'habilitar-hi una zona d'horta, que se sumarà a la que ara ja existeix al complex d'Ecovilanova.
Per comunicar les dues bandes del riu Anoia també està prevista la construcció d'un pont, que permetrà el pas de la circulació rodada, i d'una passarel·la per als vianants. Les obres es van iniciar el febrer de l'any 1999 i en l'actualitat es troben en la segona fase.

A més del polígon industrial, Vilanova del Camí disposa avui d'una completa xarxa d'equipaments, d'entre els quals destaquen els següents:

L'ajuntament L'Edifici d'Entitats El Rovy Espai Cultural El Centre Obert i la ludoteca El Cireret La biblioteca Jespus La Sala Municipal d'Exposicions L'Àrea de Promoció Econòmica El Casal d'Avis El mercat municipal de Sant Hilari El Centre Polivalent de Can Papasseit La zona esportiva municipal de Can Titó Ecovilanova La depuradora d'aigües La deixalleria El cementiri municipal La torre de Can Muscons L'escola Joan Maragall L'escola Pompeu Fabra L'IES Pla de les Moreres El Centre d'Assistència Primària (CAP) L'Oficina de Correus L'Inem-OTG L'església de Sant Hilari El circuit natural

*Per a més informació veieu l'apartat Informació General, dins Vilanova

1- NOVES ZONES URBANES:

Vilanova del Camí ha experimentat els darrers anys i encara experiment un gran creixement urbanístic. Vilanova té encara molt per oferir als seus ciutadans, per mitjà de l'aprofitament de diverses zones, la urbanització de les quals ha de suposar un nou creixement en equipaments, en serveis, en habitatges i en zones verdes i espais per al lleure. L'Ajuntament ha realitzat els darrers temps importants urbanitzacions i en l'actualitat té també diversos projectes en marxa. A més, el consistori ha elaborat ja diversos projectes encaminats a continuar i augmentar l'espectacular creixement urbanístic del municipi:

LA NOVA ZONA RESIDENCIAL DEL CENTRE
L'enderrocament de l'antiga fàbrica de Can Albareda va significar l'inici de la urbanització de la Unitat d'Actuació número II, una zona que inclou també el nou Centre Polivalent de can Papasseit, en l'actualitat en la seva segona fase de construcció. El sector està delimitat pels carrers Sant Joan Bosco, Cardenal Cisneros, el passeig de la Indústria i l'avinguda de Montserrat, amb una superfície total de 34.454 metres quadrats.
La urbanització del sector II obre les portes a un nou creixement de Vilanova, ja que pràcticament la meitat de l'espai urbanitzat es destinarà a habitatges. El projecte preveu destinar 14.219 metres quadrats a la construcció de nous habitatges, amb una capacitat total per a unes 1.500 persones.
A més del sector residencial, el projecte reserva 1.388 metres quadrats per a zona verda. La resta es destinarà a equipaments -una bona part dels quals seran docents- i a vials. També hi ha previst fer un passeig de 25 metres d'amplada que connectarà aquesta zona amb el Centre Polivalent de can Papasseit.
L'Ajuntament ja va inaugurar el mes de febrer passat part d'aquesta nova zona residencial de la Unitat d'Actuació número II, ara convertida en un seguit de carrers i terrenys urbanitzables. La urbanització d'aquesta primera fase ha estat possible gràcies a l'acció conjunta del Consistori i de la iniciativa privada, que s'encarregarà de construir els nous habitatges.
En aquest nou gran espai urbà l'Ajuntament disposa d'una zona de 6.000 metres quadrats que es reserven a equipaments escolars i d'una àrea de 2.500 metres quadrats per a equipaments públics.
A més, un cop finalitzi la construcció del nou Centre Polivalent de Can Papasseit es tiraran a terra les antigues naus i s'hi farà una gran plaça pública. La urbanització d'aquesta zona respon a la gran demanda d'habitatges que existeix al municipi, no només per part dels vilanovins sinó també de ciutadans de la Conca d'Òdena i fins i tot d'altres indrets del país. Cal tenir en compte que Vilanova del Camí experimenta any rere any un creixement de la seva població de més de 200 habitants.

EL PLA DE SANT HILARI:
El Pla de Sant Hilari va acollir la construcció dels primers habitatges de promoció pública de Vilanova del Camí: 46 cases unifamiliars situades en quatre fileres entre els carrers Sant Jordi, Josep Tarradelles, Alba i el passeig de la Indústria. Els habitatges disposen de dues plantes, amb garatge, pati interior i pati comunitari, i els seus propietaris els van estrenar l'any 1999.
El projecte global del Pla de Sant Hilari, però, inclou també espais públics. La zona exterior dels habitatges serà habilitada com a parc públic i servirà, d'aquesta manera, de zona d'oci per a tots els vilanovins. Ja s'hi ha col·locat mobiliari urbà i s'hi ha plantat arbres.

LA ZONA DE LES ANTIGUES GUIXERES
L'Ajuntament també ha començat les actuacions per a obrir un nou espai al centre de la ciutat. Es tracta de la Unitat d'Actuació numero VI, que s'urbanitzarà amb l'objectiu de convertir-la en un nou centre de vitalitat del municipi.
El projecte preveu convertir aquest espai en una zona destinada a equipaments i serveis. La Unitat d'Actuació VI, amb una superfície de 35.600 metres quadrats, és una zona privilegiada per la seva situació, ja que es troba entre la via del tren i la carretera C-244, cosa que fa pensar que, com a espai per a equipaments, pot esdevenir un nou nucli de revitalització de Vilanova.
Bona part d'aquest espai es destinarà a zona verda, mentre que la resta acollirà equipaments i serveis privats. El projecte servirà també per millorar la comunicació entre el centre de Vilanova i el barri de La Pau, dos nuclis històricament separats per la via del tren i la C-244, que ha de convertir-se en un gran passeig. La zona de les antigues guixeres és una façana emblemàtica de Vilanova que ara, finalment, es podrà potenciar.

2- UNA PASSEJADA PELS CARRERS I LES PLACES
L'extraordinari canvi que ha experimentat Vilanova en els anys darrers no s'evidencia només en els seus equipaments, sinó que també es fa palès en els carrers i les places. Fem, doncs, una passejada pels més destacats:

Fotografia de Josep Mas i Planell EL CARRER MAJOR És el carrer més vell de Vilanova del Camí, on es troba l'església de Sant Hilari, la construcció més antiga del municipi. El carrer travessa la població d'est a oest i és un dels més transitats.		EL PASSEIG DE LA INDÚSTRIA El passeig de la Indústria, que circula en paral·lel al costat de la via del tren, es va urbanitzar l'any 1989. Amb un espai de 1.600 metres quadrats, el passeig disposa de bancs, monuments arquitectònics i dos brolladors. La urbanització del passeig de la Indústria va significar també la creació d'una zona d'aparcaments al llarg del vial.
EL CARRER DE SANTA LLÚCIA El més recte i llarg de Vilanova, el carrer de Santa Llúcia fa 920 metres i s'ha consolidat com una de les artèries més importants de la circulació al municipi.		EL CARRER DE LA VERGE DE MONTSERRAT El vial circula de sud a nord de Vilanova del Camí. Parteix del carrer Major i travessa la via del tren i la carretera de la Pobla per acabar connectant el nucli urbà amb els barris de Sant Nicolau i de la Pau. Arriba fins al límit del terme municipal amb Òdena.
EL CARRER MIGDIA Travessa el municipi d'est a oest i és un dels que simbolitza més clarament el canvi experimentat per Vilanova des del 1979 fins a la població moderna que és en l'actualitat. Fins l'any 91 el carrer el travessava una imponent línia d'alta tensió, que dificultava enormement la circulació i malmetia l'estètica de l zona. El soterrament de la línia va ser el resultat d'anys de negociacions amb la companyia Fecsa i de mesos d'obres, que van acabar deixant el carrer tal i com el coneixem avui.		LA PLAÇA MAJOR La plaça Major data del segle XVIII i està situada a l'entrada de Vilanova per la banda d'Igualada. De la plaça Major parteixen el carrer que duu el mateix nom, el carrer Nou i els accessos a la zona esportiva de Can Titó. És un espai de 1.000 metres quadrats que s'utilitza bàsicament per a la circulació i l'aparcament, tot i que al llarg de molts anys va acollir la celebració d'activitats, a l'aire lliure, de la Festa Major perquè era l'espai més gran del qual disposava la localitat.

LA PLAÇA DE VILARRÚBIES Situada pràcticament al centre de Vilanova del Camí, la plaça de Vilarrúbies es va inaugurar l'any 1981, als terrenys cedits a l'Ajuntament per la família Vilarrúbies. És un espai de 2.300 metres quadrats i durant diversos anys va ser pràcticament l'única plaça del poble, motiu pel qual va ser molt usada pels veïns i les comissions de festes. La plaça es va completar el 1998 amb la instal·lació de diversos mòduls de jocs infantils.

LA PLAÇA DE MARGARIDA XIRGU Es troba a l'entrada del municipi per la zona nord. Inaugurada el 1998, i amb una extensió de 900 metres quadrats, la plaça aporta un tret diferencial a la resta de zones d'esbarjo de la població. El fet de tenir graderies i un petit escenari fan de la plaça el marc perfecte per a la representació d'espectacles, concerts i activitats culturals en general.
LA PLAÇA D'EXTREMADURA Situada al bell mig del barri de Santa Llúcia, la plaça d'Extremadura es va inaugurar el 1984 i va rebre aquest nom a petició dels mateixos veïns. Consta d'un espai de 948 metres quadrats, i és bàsicament una zona de jocs per als infants i d'esbarjo per als adults.
LA PLAÇA DE LA SOLIDARITAT Estrenada el 1996, la plaça de la Solidaritat va ser el primer gran espai de lleure per als veïns del barri de La Pau. Amb una extensió de 1.000 metres quadrats, la plaça s'ha convertit en punt de trobada dels veïns del barri i molt especialment dels infants, ja que inclou una àrea de jocs. LA PLAÇA DELS CLARAMUNT És el gran espai d'esbarjo de la zona de l'eixample, amb una superfície de 4.500 metres quadrats. Es va construir el 1998.

		LA PLAÇA DELS MIQUELESTS I ELS ACCESSOS A CAN TITÓ Aquest vial uneix la plaça Major i el complex esportiu de Can Titó, passant per damunt del pont. Al mig del recorregut hi trobem la plaça dels Miquelets. La urbanització d'aquests espais es va acabar el 1998 i va transformar aquest vial en un passeig, amb bancs i arbres. No s'hi diferencia la zona de circulació de vehicles de la de vianants per donar preferència a aquests darrers. La plaça dels Miquelets, on comença el carrer Migdia, és un espai presidit per un petit estany artificial.

LA PLAÇA DE CALCINAIA Situada a l'est de la ciutat, al final del carrer Major, la plaça es va inaugurar el 1992, amb motiu de la firma del protocol d'agermanament amb la vila italiana de Calcinaia. Un monument dedicat a la Unitat Europea presideix l'espai.		.
LA PLAÇA PICASSO Construïda el 1998 al centre de Vilanova, després de l'enderroc d'un habitatge, la plaça Picasso disposa de 2.500 metres quadrats i, per la seva extensió, s'ha utilitzat en esdeveniments multitudinaris. És un espai únic d'esbarjo ja que té, a més, taulells d'escacs, un quiosc, un sortidor i una font.
LA PLAÇA DEL JOC DE LA PILOTA Situada al barri de Sant Nicolau, a l'extrem nord-oest de Vilanova, és l'únic espai d'esbarjo de la zona, amb una superfície de 1.740 metres quadrats. Una pista poliesportiva presideix la plaça, rodejada d'arbres i bancs.
LA PLACETA DE LA FONT DE LA PREGONA Es troba al carrer Verge de Montserrat, a la confluència amb el carrer de mossèn Borràs. La placeta la presideix la Font de la Pregona, una de les més antigues de Vilanova. Originàriament, aquesta font tenia una pica per abeurar els cavalls. A la dècada dels 80 es va arreglar la font i el petit espai del voltant, amb la plantació d'arbustos. La font es va cobrir amb les mateixes pedres trobades a la zona en el moment de l'arranjament del terra.
LA PLAÇA DE BERENGUER DE MONTBUI Es va construir a principi dels 90, en l'espai residual de la confluència dels carrers Major, Manresa i les Quadres. És un espai molt petit, amb arbres, bancs i una font

3- CALENDARI D'ACTIVITATS LÚDIQUES I FIRALS

Vilanova destaca per l'organització de múltiples activitats lúdiques i firals, algunes de les quals es basen en la tradició i la història del municipi i fins i tot de Catalunya. Totes aquestes celebracions contribueixen a mantenir viva la memòria de la població i al mateix temps reforcen els llaços d'unió entre els seus habitants i el seu sentiment de pertinença al poble. Les activitats més destacades són les següents:

Cavalcada de Reis (5 de gener)
Fira de Sant Hilari, la Fira del Camí Ral (13 de gener)
Carnestoltes (febrer/març)
Diada de Sant Jordi (23 d'abril)
Festes del barri de Sant Nicolau (segona o tercera setmana de maig)
Setmana de la Gent Gran (del 14 al 20 de maig)
Setmana de la Joventut (del 27 de maig al 2 de juny)
Setmana Cultural de Vilanova (de l'11 al 17 de juny)

Revetlla de Sant Joan (23 i 24 de juny)
Festes del Barri de la Pau (primera setmana de juliol)
Festes del Camp del Rei (segona setmana de juliol)
Trobada Gegantera de colles d'arreu de Catalunya (coincidint amb la Festa Major, el setembre)
Festa Major (del 6 a l'11 de setembre)
Mostra del Comerç i la Indústria (setembre)
Marató de recollida de joguines de Creu Roja Anoia (22 de desembre)
Saló de la Infància (darrera setmana de desembre)

Una comparsa en la desfilada de Carnestoltes	Algunes de les disfresses guanyadores al Carnestoltes
Marató de recollida de joguines de Creu Roja Anoia	Estands per la diada de Sant Jordi a Vilanova
Setmana de la Gent Gran de Vilanova del Camí	Exposició amb motiu de la Setmana de la Gent Gran
Espectacle de la Setmana de les Entitats Vilanovines	La formació, també present en la Setmana de les entitats
Un estand al recinte firal de l'ACI	Fira de l'Associació del Comerç i la Indústria