A partir de mitjans del segle XVIII, i arran de la Revolució Industrial, el sistema productiu industrial ha evolucionat seguint un model de constant creixement. El desenvolupament industrial dels darrers anys s’associa a creixement econòmic però també a consum de recursos naturals -renovables i no renovables-, ocupació del territori, generació de residus (gasos, líquids i sòlids), transport... Aquest desenvolupament no ha tingut en compte les conseqüències a llarg termini. Actualment ens qüestionem la sostenibilitat d’aquesta forma de desenvolupament, és a dir, si les generacions futures –els nostres fills, néts, besnéts- podran continuar gaudint del planeta Terra amb tota la seva riquesa, o bé els deixarem en herència un món malalt. Això ha portat les institucions i els governs a analitzar la relació entre medi ambient i desenvolupament, i a apostar per una forma de desenvolupament sostenible.


Marc internacional

El juny de 1992 , 178 estats es van reunir a Rio de Janeiro en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament o Cimera de la Terra i van aprovar el document Agenda 21. Aquest document té com a objectiu potenciar aquell creixement econòmic que incorpori el respecte per l’entorn i l’equitat social, això vol dir, apostar pel desenvolupament sostenible:

Així, podríem dir que una actuació és sostenible quan es pot repetir indefinidament sense esgotar els recursos ni generar desequilibris mediambientals o socials irreversibles. L’Agenda 21 de Rio, en el seu capítol 28, estableix l’Agenda 21 local com una de les eines bàsiques que han de desenvolupar les comunitats locals per encaminar-se cap a la sostenibilitat, amb el distintiu imprescindible de la participació ciutadana i dels sectors econòmics i socials: “la major part d’autoritats locals dels Estats signataris haurien d’haver realitzat un procés d’Agenda 21 Local per a les seves comunitats, partint d’una consulta pública als seus ciutadans que hauria d’haver culminat amb l’adopció d’un pla d’acció per a la sostenibilitat basat plenament en el consens entre tota la població”.


Marc europeu

Els postulats de l’Agenda 21 de Rio es van adoptar dos anys després a Europa, en la I Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, celebrada a la ciutat danesa d’Aalborg. En aquesta conferència, les autoritats locals reunides van signar la Carta d’Aalborg. Amb la seva signatura, els pobles i ciutats europeus es comprometen a impulsar processos d’Agenda 21 local i a desenvolupar plans d’acció local que els permetin avançar cap al desenvolupament sostenible, tot insistint en la presència de la participació ciutadana. El febrer de 2000, en la III Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, es va reforçar el compromís adquirit amb la Carta d’Aalborg a través de la Declaració de Hannover.


Marc català

En l’àmbit de Catalunya, el 1997 la Diputació de Barcelona va crear la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i un any més tard, la Diputació de Girona formà el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA). Ambdues iniciatives van néixer amb l’objectiu de consolidar-se en les plataformes regionals d’impuls i de suport en el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i dels Plans d’Acció cap a la Sostenibilitat.


Marc local

El municipi de Vilanova del Camí es va adherir a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i va signar la carta d’Aalborg. Amb aquesta acció, el municipi de Vilanova del Camí adquireix el compromís de vetllar per la sostenibilitat de les seves accions, i mostra la voluntat d’iniciar el procés d’implantació de l’Agenda 21 Local i redactar un Pla d’Acció Local.

Aquesta voluntat es fa realitat a finals del 2000, quan Vilanova del Camí, amb el suport de la Diputació de Barcelona, inicia el procés d’Agenda 21 Local amb la realització d’una auditoria ambiental. Aquesta té per objectiu l’estudi de l’estat actual del municipi en tots els seus vectors –ambiental, econòmic i social- i la detecció de les mancances i els problemes ambientals. El procés d’auditoria inclogué la percepció ciutadana i dels sectors sòcioeconòmics implicats, mitjançant mecanismes de participació ciutadana; concretament, a Vilanova es va crear el Consell Municipal del Medi Ambient, el qual es va reunir en diverses sessions de treball, i es van realitzar enquestes a la població. D’aquesta manera, s’incorporà la part més subjectiva a la visió tècnica de l’auditoria ambiental

El treball d’auditoria culminà amb la redacció del Pla d’Acció Local, que és el pla que recull les línies estratègiques i les actuacions a realitzar pel municipi que l’han d’orientar cap al desenvolupament sostenible, i també estableix els terminis, les prioritats i el cost econòmic. En el moment actual, Vilanova està revisant el Pla d’Acció Local per tal d’actualitzar-lo i vol implicar novament la ciutadania en aquest procés de revisió mitjançant la constitució formal i estable del Consell Municipal del Medi Ambient.

tornar a l'Agenda 21