El sòl és un recurs natural limitat. Per aquest motiu hem de prendre consciència d’aquests límits, i incorporar criteris de sostenibilitat que garanteixin un ús racional del recurs sòl, que permeti compaginar la seva explotació amb la seva protecció i conservació.

És ben constatable que Vilanova del Camí està vivint una notable expansió, cosa que es tradueix en noves edificacions, la major part de primera residència. És a dir, l’expansió urbanística del municipi es deu a l’augment demogràfic. Cal tenir en compte que el municipi presenta una alta densitat de població (1059 hab/km2). Això en termes de sostenibilitat és molt positiu, ja que significa que s’aprofita el sòl urbà, constituint una ciutat compacta.


El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU)

Històricament Vilanova ha tingut un creixement descoordinat, en taques d’oli, amb el desenvolupament per separat dels barris de Santa Llúcia, el Camp del Rei, Sant Nicolau, la Bonavista i la Pau, tot conformant un entramat desvinculat i pobrament organitzat, amb molts espais buits entre els diferents nuclis residencials.

El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del terme municipal de Vilanova del Camí, aprovat el 1985, ha permès fer un seguit d’actuacions encaminades a millorar la connexió i la cohesió entre els diferents barris existents. Gràcies a aquest, el sistema de creixement de Vilanova ha seguit un model d’expansió coherent, basat en omplir buits i afavorir la connectivitat entre zones. Actualment, s’està portant a terme la revisió del PGOU, atès que el sòl urbanitzable disponible és proper a la saturació.
De totes maneres, en els darrers quinze anys no ha estat necessària la requalificació de sòl no urbanitzable a urbanitzable, mantenint-se les xifres de sòl no urbanitzable.

Font: dades del Pla General d’Ordenació Urbana



De totes maneres, cal mencionar que encara romanen dues infrastructures que actuen com a vies fragmentadores de l’espai urbà: la via del tren i la C-244 o carretera de la Pobla. I resta pendent l’execució prevista en el PGOU actual dels projectes viaris de la Ronda Sud i el desviament de la carretera de la Pobla. El problema que presenten ambdós és que depenen del govern autonòmic per poder executar-se. La creació del Polígon Industrial de Can Rigat prevista en el PGOU com a àrea central de la producció industrial no ha tingut la resposta esperada, atès l’excessiu tamany de parcel·lació; es fa necessari, doncs, la revisió de la seva normativa i l’adequació a les necessitats reals de la indústria.

Vilanova encara està lligada a Igualada, ja que la capital disposa d’una àmplia oferta de serveis i infrastructures que Vilanova no ofereix. Així, el municipi presenta mancances pel que fa a infrastructures i zones verdes, dèficit d’equipaments i verd urbà per habitant. En general, però, els equipaments existents estan distribuïts equitativament pels diferents barris, essent el Barri de la Pau el qui presenta més mancances d’equipaments. És important fer més habitatges, però també cal fer parcs urbans, zones verdes i equipaments.

El PGOU també proposa mesures de protecció dels sòls agrícola, ramader i forestal. Així, s’intenta evitar la seva urbanització i potenciar-ne els seus usos, mitjançant la protecció dels camins existents, la classificació del sòl rústic en tres categories (protecció agrícola i ramadera, forestal de conservació i forestal de repoblació), i la realització d’un inventari de residència i explotació del sòl qualificat com a rústic.

A nivell supramunicipal, trobem insuficients mecanismes de coordinació entre els municipis de la conca d’Òdena per promoure i executar projectes d’abast superior al municipal.

tornar a l'Agenda 21