El sòl no urbanitzable ocupa una superfície de més de 900 hectàrees, un 85,35% del total del terme municipal, que es reparteixen entre les següents tipologies:



Gràfica 1. Usos del sòl no urbanitzable
Font: Pla General d’Ordenació Urbana


Encara que el PGOU contempla mesures de protecció del medi agrícola, forestal i ramader, s’evidencia una disminució de la superfície explotada d’aquests sectors, que es preveu que continuï en els propers anys.


Medi agrícola

El 32,46% del sòl municipal està dedicat a aprofitaments agrícoles, bàsicament cultiu de secà. Però pràcticament una quarta part del terreny explotat es troba en guaret, cosa que mostra que l’agricultura no està en plena activitat.

Cal destacar la iniciativa innovadora d’Ecovilanova, equipament municipal on es desenvolupen activitats formatives, productives i de lleure relacionades amb l’horticultura, la producció de planta, el coneixement i l’estudi de la flora autòctona. La zona està dividida en 4 zones:

-viver de planta autòctona (2000 m2)
-zona experimental i d’horticultura biològica (800 m2)
-parcel·les d’horta (40 parcel·les d’ús hortícola)
-circuit botànic i zona de pícnic


Medi ramader

La ramaderia no ha estat mai un sector productiu d’importància a Vilanova del Camí. La poca producció ramadera es troba en forta regressió. Degut al baix nombre de caps de bestiar, les dejeccions ramaderes poden ser absorbides pels camps vilanovins amb total seguretat.


Medi forestal

El 47,72% del terme municipal correspon a superfície forestal, amb presència predominant del pi blanc. Tot i la gran extensió forestal i la seva potencial rendibilitat, no es porta a terme una explotació dels boscos.

Així, l’ús del medi forestal és pràcticament l’oci i el lleure. Es troben un seguit d’itineraris i circuits per a aquests usos. Els itineraris del terme municipal no es troben en aquests moments senyalitzats, però existeix un projecte amb aquest objectiu.


Medi hidrològic

El riu Anoia travessa el terme municipal de Vilanova del Camí, i és el curs més important, tant pel seu cabal com pel seu ús. L’Anoia és un riu mediterrani, amb forta dependència del règim pluviomètric. Aquestes oscil·lacions de pluja fan que el cabal del riu fluctuï passant de nivells mitjans a nivells molt baixos en èpoques de sequera. El seu naixement el trobem a la Depressió Central catalana, fusió de diverses rieres i torrents de l’Alta Anoia, i desemboca al riu Llobregat. En els trams més poblats, d’Igualada a la Pobla de Claramunt, la qualitat mediambiental del riu Anoia és molt pobra: la qualitat físicoquímica de l’aigua decreix progressivament fins arribar a la zona d’Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí; pel que fa al bosc de ribera, el seu estat en aquest tram és dolent, i de vegades, pèssim.

El riu Anoia ha patit nombrosos abocaments potencialment contaminants al llarg dels anys, fruit de la indústria adobera i dels curtits. La perseverança dels abocaments i l’absència de legislació específica aplicable als cursos fluvials, juntament amb la proximitat dels camps de conreu que utilitzen adobs, herbicides i pesticides, la pressió urbanística, la petjada humana i els problemes puntuals de contaminació difusa de sobreeiximent de col·lectors d’aigües residuals expliquen la mala qualitat físicoquímica i biològica del riu Anoia. Així, el riu Anoia arriba a Vilanova amb un cabal d’aigua molt petit i amb una qualitat pèssima.

L’índex ECOSTRIMED (índex de qualitat biològica i del bosc de ribera) pretén englobar els paràmetres de qualitat de les aigües i d’entorns de ribera, oferint així un criteri de fàcil obtenció per tal d’avaluar sense grans requeriments de mostreig l’estat ecològic general dels rius mediterranis. Aplicant aquest criteri, obtenim les següents valoracions de l’índex ECOSTRIMED al riu Anoia en els entorns de Vilanova del Camí:

Taula 4. Valoració de l’índex ECOSTRIMED al riu Anoia als entorns de Vilanova del Camí
Font: Qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe 2002. Diputació de Barcelona


El projecte de recuperació mediambiental del riu Anoia, actualment arribant al final del seu procés d’execució, així com la imminent posta en marxa al juny de la depuradora d’aigües residuals –tant les procedents de les empreses de la pell com les urbanes- a Igualada, han de permetre recuperar progressivament els paràmetres de qualitat del riu, alhora que ha d’aconseguir que el riu i el seu entorn s’integrin en la vida quotidiana dels vilanovins i vilanovines com a espai d’oci i de pulmó verd més pròxim.

tornar a l'Agenda 21