| |
|
|
“L’aigua no és un producte comercial
sinó una herència que cal protegir”
Directiva Marc de l’Aigua de la Unió
Europea
L’aigua és un bé limitat i vulnerable que s’ha
de gestionar bé. Fomentar l’estalvi, lluitar contra
la contaminació, fer un bon tractament de les aigües
residuals, mantenir i recuperar els entorns fluvials, són
algunes de les prioritats que hauria de tenir qualsevol política
de gestió de l’aigua que pensés en el futur,
en definitiva, una aposta per una nova cultura de l’aigua.
L’aigua potable
L’aigua d’abastament de Vilanova s’extreu de pous
que la companyia subministradora Aigües de Rigat S.A. té
distribuïts per tota la zona que ocupa l’aqüífer
Carme-Capellades. En tots els casos, els pous es troben forma del
terme municipal. En l’actualitat, l’aigua d’aquest
aqüífer es troba sobreexplotada, degut a l’existència
de pous il·legals i a una extracció excessiva per
part de les companyies subministradores. D’altra banda, també
es detecta una tendència creixent dels nivells de nitrats
en l’aigua de subministrament, que tot i trobar-se per sota
el límit legal, és preocupant. Per paliar la sobreexplotació
de l’aqüífer Carme-Capellades, existeix un projecte
per a la portada d’aigua del riu Llobregat a l’alçada
d’Abrera al municipi de Vilanova del Camí per part
de la companyia de subministrament Aigües del Ter- Llobregat;
tot i així, aquesta aigua continua essent de baixa qualitat,
amb una quantitat de sals elevada.
Es té constància de l’existència de pous
al terme municipal, però es disposa de molt poca informació
al respecte.
L’aigua potable és subministrada a través d’aforaments
i comptadors. Encara que des de fa bastant temps ja no s’instal·len
aforaments, aquests són presents en una proporció
força considerable de domicilis, i representen una font de
pèrdua d’aigua molt important.
El consum d’aigua potable
S’observa un augment en el consum total d’aigua així
com en la quantitat d’aigua consumida per habitant. Així,
entre els anys 1992 i 1999 el consum d’aigua potable ha augmentat
un 29,2%; aquest increment ha estat d’un 9,4% en els anys
1998 i 1999. El consum d’aigua potable per habitant i dia
també ha augmentat en aquest mateix període de temps,
essent el 1999 un consum de 111,7 litres/hab i dia. Aquesta xifra
és força inferior a la mitjana catalana, que es troba
al voltant d’uns 150 litres/hab i dia. A nivell individual
i també a nivell municipal, cal anar adoptant noves mesures
que fomentin l’estalvi en el consum i es vagi tendint cap
a una nova cultura de l’aigua.
Les fonts naturals
Es té
constància de l’existència de fonts naturals
dins el terme municipal, sobretot a la zona de Can Titó,
però no es disposa d’informació concreta, ja
que moltes d’elles s’han anat perdent amb el temps,
ni es coneix la qualitat de les seves aigües.
Les aigües residuals
Hi ha un total de 18 empreses que realitzen la declaració
anual de càrrega contaminant (13,5% del total d’indústries
ubicades al municipi). D’aquestes, l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) ha realitzat inspeccions a 7 indústries.
Al final del tram del riu Anoia després de passar per Vilanova
del Camí trobem l’Estació Depuradora d’Aigües
Residuals (EDAR), amb tractament biològic. Aquesta depuradora
rep les aigües residuals dels quatre municipis de la conca
d’Òdena (Igualada, Òdena, la Pobla de Claramunt
i Vilanova del Camí) transportades pel col·lector
general. Però el sistema actual de clavegueram és
deficient; el col·lector general té trams que passen
per sota el riu Anoia, cosa que dificulta el seu manteniment preventiu
i la seva reparació. A més, el col·lector general
presenta sobreeixidors al llarg de tot el seu recorregut que provoquen
en alguns moments de gran cabal abocaments d’aigües residuals
directament a la llera del riu Anoia.
Aigües amunt de Vilanova tenen lloc abocaments d’origen
industrial que fan que l’aigua del riu presenti valors molt
elevats de certs paràmetres a l’entrada de l’EDAR
(metalls pesants). La depuradora no pot reduir els valors d’aquests
paràmetres fins als límits legalment establerts, de
manera que l’aigua de sortida de l’EDAR encara presenta
concentracions elevades d’aquests. Caldria realitzar algun
altre tipus de tractament de l’aigua un cop aquesta surt de
la depuradora i que permetés reduir aquestes altes concentracions.
D’altra banda, la depuració de les aigües residuals
comporta la generació de fangs de depuradora. Sovint, si
la qualitat físico-química dels fangs és apta,
aquests es reaprofiten com a adob d’ús agrícola.
Els fangs resultants de l’EDAR de Vilanova, però, tenen
unes concentracions molt elevades de Crom, impossibilitant la seva
reutilització. Aquests fangs aleshores són tractats
com a rebuig en dipòsits controlats, amb la problemàtica
associada de la presència d’aigua en aquests. Seria
interessant assecar els fangs abans de gestionar-los com a rebuig.
La problemàtica dels fangs de depuradora generats i la mala
qualitat físico-química de l’aigua depurada
s’espera que millorin amb la posta en marxa de la depuradora
dels adobers a la sortida d’Igualada.
Cal dir, però, que actualment les diferents actuacions sobre
el control i la gestió del recurs aigua es centren en solucionar
el problema en el seu procés final, la depuració (a
final de canonada). Aquest sistema no soluciona el problema sinó
que el trasllada; així, les depuradores no són la
solució final en el sanejament de l’aigua residual,
ja que tan sols extreuen una fracció dels contaminants. Cal
actuar en l’origen: la minimització de la contaminació
de l’aigua i la reducció del seu consum són
els elements clau per garantir un retorn de l’aigua al sistema
natural sense alterar-lo i amb un mínim cost.
tornar a l'Agenda
21
|
|
